El judaisme no posseeix la mateixa mansuetud, magnanimitat i caritat que
el cristianisme (ara). El mahometisme tampoc. Una lectura de la Bíblia
hebrea o de l’Alcorà ho demostra perfectament: hi ha religions
conciliatòries i n’hi ha de venjatives. L’estat d’Israel no està al
marge de molts principis morals de la religió d'una part dels seus
habitants —n’hi ha que no són practicants, però el judaisme, a més de
ser una religió, és una cultura imponent i aclaparadora—, i els partits
ultraortodoxos continuen tenint a Israel una sèrie de privilegis i
exempcions a més d'una influència política eficaç i innegable. Israel és
una democràcia tan defectuosa com gairebé totes, però, a més, coneix la
fèrula de tot el que es desprèn d’uns continguts polítics i morals que
són tan antics com Moisès i el Pentateuc, que és torà, la Llei...
Així va succeir, el 1656, amb Spinoza després que manifestés la seva filosofia
—atea per a uns, politeista per a uns altres, però mai acordada amb la
Revelació— als cenacles cultes d’Amsterdam, lloc on va néixer jueu... Les seves
idees sobre l’existència de Déu —que ell assimila a tota realitat—,
sobre què hem de creure del que diuen els profetes o sobre els miracles
—que considera falòrnies—, li van valer la maledicció més severa que es
podia aplicar a un home de la seva religió...
L’estat d’Israel encara no l’ha rehabilitat. Sort que
Amsterdam era una ciutat amb un gran sentit de la llibertat individual i
Spinoza va sobreviure. En uns altres temps podria haver estat mort —ho
van intentar...
Jordi Llovet, 21.10.2023
