dissabte, 22 de febrer del 2020

pd 1749 Sols contra el món

(arafa...)
Espanya per una banda i el món per una altra. Uns ciutadans que encara tenen passaport espanyol poden passejar lliurement per tot el món menys per Espanya (espero que ja ningú més parli de fugats de la justícia: la situació és la definició exacta d’un exili). La justícia espanyola que tot ho fa bé i la de la resta del món que tot ho fa malament, segons la interlocutòria de Llarena. El món que no entén ni estima Espanya. Els jutges belgues, escocesos, suïssos i alemanys que no en tenen ni idea, no com els espanyols... . Espanya sola contra el món. Els moviments del jutge Llarena han generat aquesta situació, que és una victòria per al sobiranisme català en una partida que es juga sobretot en el tauler internacional... Però és sobretot una derrota d’Espanya davant d’ella mateixa, la derrota d’una manera d’entendre Espanya que la singularitza, l’aïlla, l’allunya del consens europeu i democràtic. Si Llarena és qui encarna aquesta idea d’Espanya (no és l’únic) haurien d’estar molt més dolguts amb ell a Madrid que a Barcelona.
Vicenç Villatoro