(arafa...)
Espanya per una banda i el món per una altra. Uns ciutadans que encara
tenen passaport espanyol poden passejar lliurement per tot el món menys
per Espanya (espero que ja ningú més parli de fugats de la justícia: la
situació és la definició exacta d’un exili). La justícia espanyola que
tot ho fa bé i la de la resta del món que tot ho fa malament, segons la
interlocutòria de Llarena. El món que no entén ni estima Espanya. Els
jutges belgues, escocesos, suïssos i alemanys que no en tenen ni idea,
no com els espanyols... . Espanya sola contra el món. Els moviments del jutge Llarena han
generat aquesta situació, que és una victòria per al sobiranisme català
en una partida que es juga sobretot en el tauler internacional... Però és sobretot una derrota d’Espanya davant d’ella mateixa, la derrota
d’una manera d’entendre Espanya que la singularitza, l’aïlla, l’allunya
del consens europeu i democràtic. Si Llarena és qui encarna aquesta
idea d’Espanya (no és l’únic) haurien d’estar molt més dolguts amb ell a
Madrid que a Barcelona.
Vicenç Villatoro
