dijous, 18 de juny del 2015

pd 437

DESTINO, 12 d'abril de 1975
LA SUBVERSIÓN PARALELA (i 2.3)
Armando Segura

(Arquetipus de mestres i 2)

El mestre-jutge
Com a jutge, el mestre imposa premis i càstigs.

El mestre-investigador-poeta
No és fàcil que al mestre se li perdoni la rutina. La simple transmissió del saber no acaba de convèncer l'alumnat...
Tanmateix, les estructures educatives no permeten a l'ensenyant ser una altra cosa, o ¿és que algú pot ser tantes coses, capatàs, capellà, policia, jutge... i tenir temps per a  investigar?

El mestre-ensenyant
Aquesta és l'última i residual funció del professor, ensenyar al que no sap. Això és el que quedaria després de reduir les funcions anteriors que específicament no li corresponen. Reduir el mestre a un simple ensenyant ja és per sí mateix revolucionari ja que pressuposa un procés "secularitzador", "desamortitzador"... I, tanmateix, un mestre simplement ensenyant seria ara per ara irreconeixible per nosaltres...

Ara bé, si arribem a la depuració, a la destil·lació del pur ensenyant "alliberant-lo" de les seves anteriors impureses, serà només perquè aquells poders son ja superflus, és a dir, perquè els alumnes de l'època que tenim a sobre seran capaços d'aprendre espontàniament i lliure sense coaccions, sense pares, capellans, ni capatàs...