dissabte, 27 de juny del 2020

pd 1872 En plena desfeta de les comunitats 1

(arafa...)
Tant si són llibres com ventiladors, trobar el que vols a la botiga on hi ha éssers humans que parlen i tenen és cada dia més difícil. I cada dia és més fàcil entrar a internet i que t'ho porti a casa algú que només sap fer firmar. Tard o d'hora serà un dron... És un símptoma més que el model econòmic del qual no sabem com baixar és una màquina d’aïllar-nos i destruir comunitats... I on més s’aprecia, on el canvi és més visible, és als pobles petits... La canalla del poble, iniciant-se en el prebotellón, i un munt d’adults dins de cada casa suportant -sense fer res- els ritmes llatins fins a hores intempestives. Si un poble petit no és capaç de socialitzar en la civilitat els seus adolescents, si no és capaç de fer-los entendre -comptant amb la complicitat dels seus pares- una cosa tan simple com que ningú té dret a envair la intimitat dels altres amb la seva música, i menys a la matinada, ¿on se suposa que sobreviuen les comunitats? I, si no hi ha comunitats, ¿on se suposa que s’han d’integrar els milers i milers de nouvinguts que, ens agradi o no, vindran a viure amb nosaltres en els pròxims decennis?... (continuarà...)
Albert Pla Nualart