dijous, 31 de març del 2016

pd 695

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976
Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (III La tregua) 
Eduardo Galeano

La por és la pitjor notícia. A l'enterrament de Burnichón, a Córdoba - m'explica Héctor -, només hi havia dotze persones. De les dotze, onze eren dones... Burnichón coneixia el país pedra a pedra, persona a persona, el gust dels vins, la memòria de la gent: li rebentaren el crani i el pit a trets de Itaka i el tiraren a un aljub. De la casa, dinamitada, no en quedà ni les cendres. Els llibres que ell havia editat a mà, treballs de nois de província en els que creia descobrir talent o grapa, van anar a parar, en un tres i no res, als soterranis de les llibreries o a les fogueres. Vint-i-cinc anys de treball esborrats de cop. Els assassins han tingut èxit...
La por és la pitjor notícia. Una parella d'amics, m'explica, cremà els llibres a l'estufa de llenya. Un a un, tots els llibres: un ritual del nostre temps. Començaren per Lenin i fou com una febrada: acabaren cremant "Alícia en el país de les meravelles". Quan ja no quedava res per llençar a la foguera, feren a trossos els discos. Després ella plorà en un racó, de cara a les flames.
...
Héctor e pregunta per Haroldo. Li dic que no en sabem res. Parlem d'altres presos i morts i perseguits: de les amenaces i la màquina del silenci. ¿Qui pot pensar, parlar, dubtar, comunicar-se? ¿Fins quan seguiran prohibits en aquestes terres d'Amèrica, els homes i les paraules i els contactes? ¿Fins quan seguirà la cacera? ¿Fins quan la traïció?...
...
Seiem a menjar el picant de pollastre que Eulalia prepara per a nosaltres, mans màgiques, a la cuina... Em fa bé dinar en aquesta taula. Comparteixo amb aquesta bona gent el pa i el vi, els records i les notícies, com en els temps antics, quan la comunió era l'alè dels creients.  

dimecres, 30 de març del 2016

pd 694

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976
Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (II La abuela) 
Eduardo Galeano

(Nota: S'ha de llegir sencer o sigui que l'adjunto)

dimarts, 29 de març del 2016

pd 693

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976
Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS 
(I. Haroldo Conti) 
Eduardo Galeano


...
¿Per a què escriu mon germà Haroldo si no és per a salvar-se i salvar el que mereixi ser salvat?
... 
¿O has descobert ja que el teu vaixell impossible viatja pels camins del refotut món? És dura la travessia, germà? Caminar cansa? Al final del recorregut no hi ha l'eternitat, sinó nosaltres. No t'aturis. No se t'acudeixi caure, que ens ets encara necessari.
...
¿És mort? Qui sap. Avui fa una setmana que l'arrencaren de ca seva. Li embenaren els ulls i el colpejaren i se l'emportaren. Tenien armes amb silenciadors. Deixaren buida la casa. Ho robaren tot, fins les flassades. Els diaris no publicaren ni una ratlla...
Avui Marta m'abraçà, plorant, i m'ha dit: "Donam força". Ella era a casa quan passà. També a ella li havien embenat els ulls.
 La deixaren acomiadar-se i es quedà amb un regust de sang en els llavis.
Avui fa una setmana que se l'emportaren i jo ja no tinc manera de dir-li que l'estimo i que mai li ho vaig dir per la vergonya o per la mandra que em feia.

dilluns, 28 de març del 2016

pd 692

TRIUNFO 717 – 23 d'octubre de 1976
ANTULIO PARRILLA, OBISPO E INDEPENDENTISTA
José Monleón
...
la jerarquia eclesiàstica, sempre molt més a prop dels rics que dels pobres. Només cal llegir la història.
... el mode de vida d'aquestes jerarquies les incapacita per entendre les masses llatinoamericanes. Llurs cases, llurs cotxes, llurs privilegis, llurs comoditats, els separen de la realitat popular; de manera que, encara que en els seus sermons emprin el llenguatge evangèlic, a la pràctica participen del recel que les classes dominants senten envers el medi popular.
...
En tant en quant la situació actual de la nostra pàtria exigeix canvis ràpids i significatius, crec que hem de tenir una mentalitat revolucionària. Em sembla que Puerto Rico, nacionalment unit enfront del règim, pot escollir, per medis pacífics, però revolucionaris, el seu destí històric de llibertat i independència. Exigir la total liquidació de la colònia i la retirada completa de Puerto Rico. Crec fermament, més que en el militarisme, més que en les armes, en la força de voluntat d'un poble que s'aixeca i expressa el que vol amb tot sinceritat.
...
Em considero el més revolucionari per ser cristià. No hi ha doctrina més radical ni estil de vida més revolucionari que el cristianisme.
...
Mentre els capellans hem estat al costat de les classes dominants, a ningú se li va acudir dir que fèiem política. En canvi, ara, quan alguns hem intentat defensar la justícia, ens han dit que en fotéssim a l'església.
...
Jesús va venir a salvar l'home, el gènere humà, totalment i integralment, en totes les seves dimensions. 

diumenge, 27 de març del 2016

pd 691

TRIUNFO 711 - 11 de setembre de 1976
EL FASCISMO EN AMERICA
Eduardo Haro Tecglen

(La instal·lació d'un president civil a l'Uruguai) és un sistema que podria no ser exclusiu de l'Uruguai, sinó una mena de nou estil per dissimular o disfressar el que és actualment el sots-continent, amb algunes excepcions: un immens quarter. Perú..., Equador..., Hondures..., Bolivia..., Argentina..., Xile..., Brasil....
...
Certament, aquestes noves dictadures militars tenen un estil diferent de les tradicionals a Llatinoamèrica, tipus dictador sanguinari i alhora paternalista, com van ser Juan Vicente Gómez, Trujillo o Somoza, la dinastia del qual segueix tenint el poder a Nicaragua. Aquelles tiranies eren sobretot feudals, el país era una propietat del dictador i la seva família... ara es tracta més aviat del que en general podríem anomenar feixisme.

dissabte, 26 de març del 2016

pd 690

TRIUNFO 701 - 3 de juliol de 1976
TRES AÑOS DE DICTADURA, TRES AÑOS DE RESISTENCIA
Comité pro Uruguay de Zurich

A l'Uruguai, país amb 2,7 milions d'habitants i uns 6.500 presos polítics (1 per cada 450 habitants), el 27 de juny de 1973 hi va haver un cop d'Estat "fred", sense sang, comparable formalment al del 24 de març passat a l'Argentina. Tots els països del con sud d'Amèrica es troben ara sota dictadures militars: Paraguai, Brasil, Uruguai, Xile i Argentina, en ordre cronològic.
...
Uruguai era conegut com la "Suiza d'Amèrica" fins els anys 50, quan els negocis de la carn i de la llana - productes fonamentals del país - florien encara a l'empara de les guerres: la segona mundial i la de Corea. En acabar aquestes començaren a baixar els preus. Els governs "colorados" i l'oposició "blanca" no volgueren, no saberen reactivar l'economia, ni tampoc dirigir-la en un altre direcció - la industria per exemple -. Com a conseqüència va baixar dràsticament el nivell de vida del país, del qual l'estructura agrària segueix sent el latifundi. L'Uruguai havia tingut la taxa més baixa d'analfabetisme i la més alta renda "per capita" del continent llatinoamericà.  La corrupció creix a pas de gegants, empreses nacionals s'alien amb la Banca internacional per a saquejar el país, és a dir, al poble, ja que la crisi enriqueix a pocs i "hambrea" a molts. Comença una emigració lenta al principi, imparable a partir de l'any 72/73...

divendres, 25 de març del 2016

pd 689

TRIUNFO 698 - 12 de juny de 1976
CONTRAREVOLUCIÓ A AMÈRICA LLATINA
Eduardo Haro Tecglen

L'avenç de la contrarevolució a Amèrica Llatina es veu en nous fets...
... Segueixen els assassinats , segrests o amenaces contra els argentins que s'han  significat a l'esquerra, com a militants o simplement com a intel·lectuals. Aquesta onada de depuracions dels llatinoamericans que van pertànyer  a règims anteriors a les actuals dictadures feixistes del continent fa pensar en tota mena de conspiracions... I l'exculpació que dona el govern argentí de que aquests crims es fan per perjudicar la seva imatge a l'exterior és senzillament grotesca.
...
S'està parlant insistentment d'una coalició policíaca no oficial entre el grup de països que ocupen el Con de l'Hemisferi Sud...

Els exiliats que han set eliminats no eren tampoc grans figures polítiques amb transcendència continental. Ni, per descomptat, marxista...

Sortiran condemnes contra l'onada de violència, totes amb el mateix caràcter; acusar a l'esquerra de preparar aquests crims. Que l'esquerra s'assassini a si mateixa per poder acusar d'assassins els seus enemics polítics deu ser una classe de refinament que no som capaços d'entendre...

dimecres, 23 de març del 2016

pd 688

CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO    Sábado 22 de octubre de 1977
EL "CHE" GUEVARA EM VA DIR: "LA RAÓ LA TENEN UNS, LES COSES, ALTRES"
Eduardo Galeano

El socialisme tenia sentit si purificava als homes, si els projectava més enllà de l'egoisme, si els salvava de la competència i la cobdícia. (El Che) Creia perillosos els estímuls materials i em parlà contra la vigència de l'economia de mercat i la llei del valor en la societat socialista...
El "Che" Guevara es delatava, com tothom, pels ulls. Recordo una mirada neta, com d'albada acabada d'estrenar: aquella manera de mirar dels homes que creuen.
...
No era home d'escriptori. Era un creador de revolucions, i se li notava; no era, o ho era malgrat ell mateix, un administrador... No va viure pel triomf, sinó per la lluita, la sempre necessària lluita per la dignitat humana.
...
La revolució és una força que fa als homes germans dels homes, i aquesta fraternitat que es conquereix ha de ser defensada amb les bales, l'estudi i el treball com si fos la vida. La història no havia necessitat del pas del temps per fer-se llegenda.
...
Tres anys després em vaig quedar amb la vista clavada a la primera pàgina dels diaris. Les radio-fotos mostraven el cos immòbil de Guevara des de tots els angles. La dictadura de Barrientos exhibia al món el seu gran trofeu de caça...
Vaig mirar llargament el somriure, irònic i tendre al mateix temps, i em vingueren al cap frases d'aquell diàleg del 64... (Jo m'he equivocat molt, però crec que...). Vaig pensar: "Ha fracassat. És mort". I pensí: "No fracassarà mai. No morirà jamai", i amb els ulls fixos en aquella cara de Jesucrist rioplatense em vingueren ganes de felicitar-lo.

dimarts, 22 de març del 2016

pd 687

TRIUNFO núm. 691 de 24 d'abril de 1976
LA MATANZA DEL VALLE
Vicente Romero

El gener de 1974, la premsa de tot el món recollia les notícies d'una rebel·lió camperola a Bolívia, que acabaria esclafada per les forces armades. Veient augmentar perillosament la ja de per sí profunda misèria en que viuen, els pagesos quítxues i aimares aixecaren barricades a les carreteres de la regió de Cochabamba, interrompent el trànsit; amb això volien protestar per les mesures econòmiques del Govern que havien causat la pujada de més del cent per cent en els preus d'alguns productes bàsics per a la seva alimentació: arròs, farina, sucre, fideus, cafè,... Les manifestacions populars se succeïren, generalment de forma pacífica, i el moviment camperol s'estengué ràpidament... 
La resposta del poder central - amb el president Hugo Banzer al davant - fou terrible. I després d'un intent de negociació, els tancs acudiren a imposar la seva autoritat...

dilluns, 21 de març del 2016

pd 686

LA CALLE  1981?
CUBA: UNA PLAGA LLAMADA CIA
Vicente Romero

Fa uns mesos, una malaltia porcina colpejava durament la ramaderia cubana, quasi al mateix temps que la "roya" devastava les plantacions de canya de sucre i que una plaga de fong blau arruïnava la collita tabaquera. Es va parlar aleshores - recordant altres precedents provats - de que la mà de la CIA es trobava darrere aquells desastres d'aparença natural. Ara una febre mortal, provocada pel virus número dos del "dengue", s'està cobrant nombroses vides a la illa, entre elles les de més d'un centenar de nens. I Fidel Castro no ha dubtat en acusar directament a la CIA de provocar l'epidèmia.
...
Fa cinc anys, el 1976, l'Administració nord-americana reconeixia oficialment haver efectuat durant la dècada anterior diversos intents per alterar el clima cubà mitjançant l'ús de procediments químics...

Les armes químiques i biològiques poden ser tan efectives com les atòmiques i, tanmateix, molt més barates i menys escandaloses...

diumenge, 20 de març del 2016

pd 685

TRIUNFO 868 - 15 de setembre de 1979
FIDEL CASTRO GANÓ SU BATALLA
Eduardo Haro Tecglen

(Parlant de la Conferència de la Havana)
... els països reunits - prop de cent - estan vivint una situació desesperada i tendeixen a alguna forma de revolucionarisme... a mida que passa el temps, la distància que els separa del nivell de vida dels països desenvolupats és majorla pobresa, més gran; la població atrapada per la misèria, més nombrosa; les esperances d'assolir un nivell de vida més acceptable, menors. És també general la impressió que el culpable és Occident i molt especialment els Estats Units. Són aquestes les nacions que han exercit el colonialisme directe, les que encara l'exerceixen més o menys indirectament i, en definitiva, les que avui dia tenen la riquesa, que no només no comparteixen, sinó que prové de l'explotació dels pobres...
...
No hi ha proves palpables que els països que han sortit de l'òrbita dels Estats Units o que hagin abraçat revolucionarismes més aguts hagin millorat, tampoc, el seu nivell de vida. Ni les seves llibertats individuals ni col·lectives. Sempre es podrà dir que  aquesta manca de resultats obeeix a que el setge americà segueix sent tan fort que no permet sinó una contracció de la vida i les llibertats públiques per presentar-les com a sistema de defensa. Tanmateix, el seu missatge és més audible en el món de la desesperació que pas l'altre: s'ha desgastat menys.
...
És esperar massa d'un canvi d'actitud dels Estats Units. Probablement domini la facció contrària: la que segueix creient que els EEUU són principalment una potència, i que només amb l'ús de la força pot conservar els seus privilegis.

divendres, 18 de març del 2016

pd 684

TRIUNFO número 831,   30-12-1978
LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (i 2)
Gabriel García Márquez

(continua ...)
 
... el poder adquisitiu de la població urbana i rural havia augmentat considerablement en un any. Les tarifes de l'electricitat, del telèfon, del transport i dels serveis públics en general s'havien reduït a nivells humanitaris... Per altre part, l'atur s'estava reduint a grans gambades, s'apujaven els sous i la Reforma Urbana havia alleugerit l'angoixa mensual dels lloguers, i l'educació i el material escolar eren gratuïts... Els cubans, com la gent del Carib en general, sempre havien cregut que els diners només servien per gastar-los, i per primera vegada a la història del seu país ho estaven comprovant a la pràctica.

Crec que molt pocs érem conscients de la manera silenciosa però imparable en que l'escassetat se'ns estava ficant a la vida...

El 12 de març de 1962, quan ja havien passat tres-cents vint-i-dos dies des de l'inici del bloqueig, es va imposar el racionament dràstic de les coses de menjar... Era una ració calculada per tal que cada cubà consumís una quota normal de calories diàries...
No fou fins l'agost de 1963, quan ja quasi tots els magatzems eren tancats perquè no hi havia materialment res a vendre, que es reglamentà la distribució de roba...

El més admirable era comprovar fins a quin punt aquella escassetat imposada per l'enemic anava acreixent la moral social.

Aquell Nadal fou el primer de la Revolució que es va celebrar sense "cochinito" ni torrons, i en que les joguines foren racionades. Tanmateix, i gràcies precisament al racionament, fou també el primer Nadal en la història de Cuba en que tots els nens sense distinció tingueren almenys una joguina.

dijous, 17 de març del 2016

pd 683

TRIUNFO número 831,   30-12-1978
LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (1)
Gabriel García Márquez

...
Les primeres mesures de la Revolució havien fet augmentar immediatament el poder de compra de les classes més pobres, les quals aleshores no tenien cap altre noció de felicitat que no fos el simple plaer de consumir. Molts dels somnis aparcats durant mitja vida, i en alguns casos tota la vida, es feien realitat de sobte. Tanmateix les coses que s'exhaurien en el mercat no eren reposades tot seguit, i algunes no ho serien en molts anys, de tal manera que els magatzems enlluernadors del mes anterior es quedaren en quadre sense cap remei.
Cuba fou en aquells anys inicials el regne de la improvisació i el desordre...
La impressió de patxanga fenomenal que suscitava Cuba en aquella època entre els visitants estrangers tenia un fonament verídic en la realitat i en l'esperit dels cubans, però era una embriaguesa innocent a la vora del desastre...
...
A La Havana, la festa estava en el seu punt àlgid. Hi havia dones esplèndides que cantaven en els balcons, ocells lluminosos en el mar, música per tot arreu, però en el fons de tota aquella disbauxa es notava el conflicte creador d'un estil de vida ja condemnat per sempre, que lluitava per prevaldre contra un altre mode de viure diferent, encara ingenu, però inspirat i demolidor... l'aspecte i la conducta de la gent estaven canviant d'una forma brutal...

(continuarà...)

dimecres, 16 de març del 2016

pd 682

TRIUNFO 723 – 4-12-1976
CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (i 2)
Juan Aldebaran

Tanmateix, amb totes les impureses que s'han produït en aquests vint anys, Cuba ha aconseguit no pas la societat ideal, ni la societat perfecta utòpica que promet el comunisme, però sí una transformació dels sistemes feudals i colonials antics fins a construir una comunitat on el repartiment de la riquesa és enormement més just, on la dignitat de l'home té vies per esdevenir, on la instrucció pública arriba a tothom...

... Cuba no ha aconseguit fascinar a tots els intel·lectuals que l'han visitat, però ha aconseguit millorar la condició humana dels seus habitants: Cuba no ha desenvolupat tot el potencial original de la seva revolució, però s'ha establert tant fermament que ja no es pot pensar que el seu enemic pugui prevaldre a les serves portes.

... El procés cubà és fascinant, a condició de no arrossegar-se per la passió de la imitació i no deixar-se portar per dos miratges: el de considerar massa gran la distància entre els seus ideals de nova societat i la seva realització i el de considerar que ja és tot fet. Una revolució en marxa és un procés dur i difícil, un procés de sacrificis: Cuba ha enfrontat totes les dureses i totes les dificultats que es puguin imaginar, i la seva sola existència com a nació independent en un context dominat i colonitzat és ja d'una transcendència històrica positiva.

dimarts, 15 de març del 2016

pd 681

TRIUNFO 723 – 4-12-1976
CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (1)
Juan Aldebaran

... Cada revolució és un fet que comença i acaba en sí mateixa...
... Bastir un règim comunista a la riba dels Estats Units, el país més anticomunista i més poderós del món, i mantenir-lo durant vint anys – i els que vindran – pel damunt de tots els avatars del món, per sobre de totes les pressions polítiques i militars, és un esdeveniment inversemblant...
...
La puresa d'una revolució, de qualsevol revolució, probablement només es dona en els seus inicis, en el gran salt cap endavant, i mentre s'està combatent. Després influeixen sobre ella una sèrie de fets que la van modificant, endarrerint el seu caràcter, sempre utòpic, d'instauració d'una nova època i d'una nova societat perfecta...

dilluns, 14 de març del 2016

pd 680

EL MÓN /187 - 22/XI/85
SOM UNA NACIÓ!
Àngel Colom i Colom 

...
Feia poc de l'intent de cop d'Estat (aquell nefast 23 F)...
La Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes acabava de néixer un esplendorós 18 de març de 1981, al paranimf de la Universitat de Barcelona, quan ja es veia que s'iniciava una brutal involució del respecte als drets nacionals dels catalans, bascos i gallecs, fruit del pacte dels polítics espanyols i del rei amb els militars, veritable poder fàctic de tota l'anomenada transició i encara actualment.
Més que mai, doncs, feia falta que els catalans afirméssim la nostra identitat nacional... Un crit mil vegades repetit, un crit, absolutament, de tots: SOM UNA NACIÓ!!! Els espanyols ja no podien dubtar més de la nostra voluntat decidida: representants d'un miler llarg d'entitats catalanes de tot signe, totes les forces polítiques catalanes i democràtiques, parlamentàries o no, els sindicats,... la Crida va possibilitar la màxima unitat, des de l'Assemblea de Catalunya, la veritat del TOTS que convocava l'acte.
En aquell mateix moment, l'acte del Camp del Barça era ja una data en la història contemporània dels Països Catalans.

diumenge, 13 de març del 2016

pd 679

EL MÓN / 187 - 22/XI/85
I VOSTÈ ON ERA EL 20N?
Eva Martin

MARINA ROSSELL: Vaig arribar a creure que hi hauria una revolta.
F. VIZAÍNO CASAS: Avui valoro més Franco que abans.
ELEUTERIO SÁNCHEZ: El franquisme hauria mort de mort natural.
BALTASAR PORCEL: Va ser el governant més repressiu que hagi pogut existir.
ISABEL-CLARA SIMÓ: M'escandalitza veure que Franco pot ser revisat.
FRANCISCO UMBRAL: Franco és un parèntesi en la història.
LLUÍS RACIONERO: Entre un nocturn de Chopin vaig sentir "Franco is dead".
JAUME PERICH: Franco va servir perquè durant molts anys pensés que fer-me una palla era dolent.
J.M. AINAUD DE LASARTE: Per mi va ser la fi d'un mal son.
PEDRO RUIZ: Que el cel el jutgi... si el cel existeix.
RAMON MUNTANER: Una gestió brutal, nefasta, fatal...
NAZARIO: El meu esperit crític i la meva mala llet els dec a Franco.
FERNANDO REY: No recordo com me'n vaig assabentar. Hi ha coses que el subconscient esborra.
J.N. GARCIA-NIETO: Pel bé del poble desitjava que es morís.
PERET: Sempre he estat apolític, per descomptat que no crec en els polítics...
GABRIEL JACKSON: Va permetre la corrupció, però ell no era corrupte.
VICTORIA PREGO: Em vaig sentir alegre, però preocupadíssima.
JOAN BROSSA: Ara el veig més culpable que mai.
MIQUEL MARTÍ POL: No veia gens clar què passaria.
JOSE AGUSTÍN GOYTISOLO: Odiava Franco des de la Guerra Civil, quan la meva mare va morir en un bombardeig. 
LUCIA BOSÉ: Va ser positiu, perquè ha servit per mantenir Espanya al nivell que ara som.
ORIOL MARTORELL: La transició tal com es va fer era l'única solució possible.
PACO IBÁÑEZ: Franco, per mi, està tan lluny com Ramsés III.
ALBERT BOADELLA: Un valor positiu; va ser el màxim estimulador del nacionalisme català.
OVIDI MONTLLOR: Sentia una barreja d'eufòria i por i vaig agafar el primer tren per escapar.
MARTA PESSARRODONA: Em sembla un fracàs nacional el fet d'haver-li permès que manés. 
LUÍS EDUARDO AUTE: Una profunda mediocritat.
JULI BUSQUETS: Creia que el franquisme continuaria després de Franco.
FRANCESC BELLMUNT: Estic convençut que a Catalunya va morir molt abans.
EVA SERRA: El franquisme no era Franco sinó l'Estat.
JORDI PETIT: Franco és la causa d'una gran misèria sexual.
JOSEP M. BRICALL: El franquisme ha sobreviscut a la dictadura.
AVEL·LÍ ARTÍS GENER "TISNER": Mai no m'havia pensat que pogués ser testimoni de l'Autonomia del nostre país.
RAMON PINYOL: Hauria preferit que morís penjat d'un arbre com els assassins.
AGUSTÍ DE SEMIR: Franco va morir al llit i la classe obrera va ser la gran vençuda.
PACO CANDEL: També els dictadors moren.
TETE MONTOLIU: Quan vaig sentir música clàssica a la ràdio vaig pensar: ara beurem cava!
FREDERIC RAHOLA: Em vaig sentir de sobte alleugerit de la pressió que sense adonar-me havia exercit el règim.
SALVADOR GINER: Franco era un dictador ridícul.
IAGO PERICOT: Fins i tot ara estem patint les conseqüències de res més que un error històric.

dissabte, 12 de març del 2016

pd 678

EL MÓN / 187 - 22/XI/85
PER MOLTS ANYS, DEMOCRÀCIA
Joan Barril

Potser no ho hauríem de fer. La memòria tan sols conserva aquells moments que mereixen ser recordats i Franco no és al catàleg. Connais pas. Franco, una làpida, un interruptor de la història, una llumeta al Pardo, una plaça d'Orient, un gendarme d'Occident, una mort al llit. No hi cap càrrega èpica en l'ascensió i caiguda d'aquest home. El dia que va morir Franco els trens tampoc no van arribar a l'hora.
Però deu anys més tard ens han posat Franco al davant i les hemeroteques s'han vist assetjades per escamots d'incrèduls. Franco, va existir realment?...
...

Ras i curt: en aquest país hi ha lloc per a tothom, però Franco era un assassí. O ho anem repetint amb veu alta o encara haurem de demanar perdó de ser demòcrates. Per molts anys, llibertat!

divendres, 11 de març del 2016

pd 677

MUNDO DIARIO - jueves, 7 de diciembre 1978
EL VOTO DE LOS DIRIGENTES POLÍTICOS
Carlos Santos

Adolfo Suárez: Satisfacció en aquest dia en que el poble aprovarà la Constitució de la llibertat... Avui es compleix un objectiu fonamental de la Corona: retornar la sobirania al poble.

Felipe González: per primer cop hem votat lliurement en un referèndum. Per primera vegada assistim al part d'una Constitució que serà referendada per tot el poble, espero, contribuint a crear una nova Espanya capaç de canviar i modificar per si mateixa.

Santiago Carrillo: Considero que avui és un dia molt important perquè s'han acabat les lleis feixistes de Franco i entrem en una veritable democràcia... Ara cal posar-se a treballar; cal posar-se seriosament a tractar els problemes econòmics i socials del país... Per primera vegada a Espanya la monarquia i la democràcia caminaran juntes.

Redacció

López Raimundo: hem de reconèixer que la campanya electoral ha estat molt avorrida...

Reventós: El sí massiu de Catalunya demostra el talant democràtic del nostre poble ja que és un vot basat en la voluntat de la classe treballadora i els pagesos...

Tarradelles: Tot el Consell està més que satisfet perquè aquest vot massiu de Catalunya representa una gran victòria...

dijous, 10 de març del 2016

pd 676

EL MUNDO DIARIO - núm. 3123 - jueves, 7 de diciembre 1978
"SÍ" CON ALTA ABSTENCIÓN
(Titulars i editorial)

En el referèndum constitucional
Alta participació a Catalunya - L'abstenció més alt es registrà a Galícia  i Euskadi - La tranquil·litat fou la nota dominant de la jornada - Alguns interventors del PNV obstaculitzaren les votacions a Biscaia. 

La jornada d'ahir, pacífica i democràtica, ratificà, amb el vot popular, el treball realitzat pels representants polítics en el Congrés i el Senat. L'octava Constitució que hem tingut en la història ha assolit així el suport legitimador que necessitava. Dient "sí" s'ha dit rotundament "no" a la dictadura.

Ja tenim Constitució. El poble, un cop més, ha dat proves sobrades de maduresa i equilibri polític. Ha respost a la crida ciutadana i ha deixat constància del seu sentit de la responsabilitat. Ni un sol incident greu. Ni una nota que desentonés en el dia d'ahir. Aquesta Constitució ha estrenat la via legal amb el peu dret.
Tanmateix, seria neci creure que la democràcia està consolidada. Arriba el moment de compartir responsabilitats, de construir entre tots el futur... La decisió pertany ara a un poble al que les lleis proclamen com a sobirà. S'ha acabat l'etapa de provisionalitat i de consens... El poble, un cop més ha respost. Ara és el torn dels governants i dels polítics.

dimecres, 9 de març del 2016

pd 675

EL PAÍS, domingo 10 de mayo de 1992
LA GENERACIÓN DEL ODIO
Antonio Caño

La majoria (de negres) sent que el sistema els exclou

...
És una nova generació de negres que ha fet del rap una peculiar cançó de protesta, que admira Malcom X, que passeja pels carrers de les grans ciutats amb les seves viseres al clatell, els seus enormes pantalons, les seves botes de  bàsquet i una actitud irreverent envers els vells mites negres. És una generació que sap que no té res a perdre, que se sent exclosa de la societat del benestar nord-americana, malgrat que algunes estadístiques indiquin comparativament una millora en el tracte a la minoria negra.
...
Però aquesta generació que incendià els edificis de Los Angeles és fruit d'unes altres estadístiques...
Els homes negres són el 6% dels nord-americans, però el 47% del total de presos...
El 40% dels nens negres creix en condicions per sota de l'índex de pobresa.
El 78,9% de les famílies negres estan sota la responsabilitat exclusiva de la mare...

dimarts, 8 de març del 2016

pd 674

DIARI DE GIRONA - 9 d'agost de 2007
L'ESPÈCIE "HOMO ERECTUS" NO VA SER DESCENDENT SINÓ CONTEMPORÀNIA DE L'"HOMO HABILIS"
Europa Press

...
Les restes, descobertes a l'est del llac Turkana, mostren que les dues espècies en realitat van viure simultàniament durant almenys mig milió d'anys. El fòssil d'Homo Erectus és el més petit descobert fins avui, cosa que suggereix que aquesta espècie no era tan semblant als humans com es pensava.
La seva coexistència fa improbable, doncs, que l'homo erectus evolucionés a partir de l'homo habilis. Totes dues espècies, diu l'estudi, devien originar-se fa entre dos i tres milions d'anys...

dilluns, 7 de març del 2016

pd 673

EL PAÍS, domingo 3 de mayo de 1992
DE REPENTE, EL CAOS
Antonio Caño


Devastada pels incendis, sense energia elèctrica ni línies telefòniques, escassa d'aliments i medicaments pel tancament de tots els comerços, la zona de South-Central, l'àrea de Los Angeles on es concentraren els pitjors disturbis dels últims dies, presenta l'aspecte d'una zona de guerra. Els amos dels establiments, especialment els coreans, fan guàrdia davant les seves propietats armats amb escopetes de canons retallats i pistoles, mentre la resta de la família cerca provisions en alguna botiga oberta a quilòmetres de distància.
És esgarrifós observar amb quina facilitat es pot arribar al caos en una ciutat acostumada a que tot funcioni a la perfecció. De sobte, els semàfors no funcionen i els automobilistes perden hores en cada encreuament. De sobte, en aquesta ciutat que viu per i per a l'automòbil, no es pot sortir de casa perquè no hi ha cap benzinera oberta pels voltants. De sobte, ni tan sols és possible trobar un restaurant obert perquè tots tanquen per por als desordres.
South-Central la situació es fa dramàtica. Enmig d'una forta olor de fum, l'aigua que surt de les canonades destruïdes ha  de provocat petites inundacions. Hi ha moltes famílies que ho han perdut tot i passen la nit a les esglésies o als punt d'acollida de l'Ajuntament. La xifra dels danys ronda els 500 milions de dòlars...

diumenge, 6 de març del 2016

pd 672

EL PAÍS, domingo 3 de mayo de 1992
BLANCOS ARRIBA, NEGROS ABAJO
AFP, Washington

La situació econòmica i social de la minoria negra als Estats Units és clarament inferior a la de la població blanca
El març de 1992, l'atur afectava el 14,2% de la població negra front el 6,9% de blancs...

El 1990 el 31,9% de negres vivia per sota el llindar de pobresa... enfront del 10,7% de blancs...

Les estadístiques de l'Administració demostren una escletxa cada cop més gran entre rics i pobres..

El 1990, el 20% de negres percebia el 49% dels ingressos totals d'aquesta població...

Un matrimoni negre rebia menys de 19.000 dòlars d'ingressos mitjans contra més de 31.000 dòlars per a un matrimoni blanc... 

Per cada 1.000 naixements, mor el 17,7% dels nens negres front el 8,2 % de nens blancs...

divendres, 4 de març del 2016

pd 671

EL PERIÓDICO, dissabte, 24 de maig del 2008
SOBRE PEUS I MANS
Dogan Tiliç i Andrés Mourenza

La Safiye Ulas i cinc més dels 19 fills del matrimoni Ulas són quadrúpedes, és a dir, caminen recolzant-se sobre els palmells de les mans i les plantes dels peus, a la manera de molts primats, encara que una de les noies aconsegueix de vegades alternar la marxa bípeda i la quadrúpeda. Un altre dels fills camina sobre les dues cames encara que amb molt d'esforç, trontollant...

Bipedisme
Fa 1,5 milions d'anys un avantpassat de l'ésser humà, l'homo erectus, va començar a caminar sobre les dues cames. Algunes tesis apunten que va ser degut a una mutació genètica que li va permetre adaptar-se més bé a l'ambient que l'envoltava...
En el cas de la família Ulas ha passat just el contrari: "Caminen com els éssers humans de fa quatre milions d'anys a causa d'una mutació genètica, cosa que de fet suposa una evolució cap enrere. Només es poden mantenir drets durant breus períodes i tan sols amb els genolls flexionats de forma semblant als ximpanzés, els nostres parents més pròxims".

... no tots els científics el relacionen amb una "involució humana" sinó amb una falta de tractament mèdic adequat en una zona deprimida del país...

dijous, 3 de març del 2016

pd 670

MUNDO DIARIO - Viernes, 17 junio 1977
CATALUNYA TRIOMFANT
J.A. Gonzalez Casanova

No té sentit parlar d'una victòria socialista a Catalunya sinó es parla al mateix temps d'un triomf de l'esperit democràtic que, al nostre país, passa - tècnicament i jurídicament parlant - per un Estatut d'autonomia política dintre de la unitat de l'Estat espanyol. Però aquest esperit autonomista, que avui en dia té en els socialistes de Catalunya el seu principal valedor i protagonista - honrosa i gran responsabilitat -, ha vençut també a les urnes gràcies als vots rebuts per altres partits i coalicions com són el Pacte Democràtic per Catalunya i el PSUC, per citar només els grups més afavorits pels electors...
La gran victòria doncs, correspon a una Catalunya que massivament ha votat l'Estatut com afirmació anti-separatista claríssima. ¿Com hauria de ser separatista una autonomia demanada majoritàriament pel proletariat d'origen andalús, aragonès, extremeny, etc.?  Igual que el 1931, l'esquerra catalanista triomfa amb el suport popular dels treballadors, inclosos els "nous catalans". Igual que el 1931, l'autonomia serà una conquesta històrica, no de la dreta, sinó de l'esquerra. La llegendària Esquerra és avui el socialisme. I igual que el 1918 i 1932, són els socialistes espanyols el suport fonamental de l'autonomia catalana.
La Catalunya moderna ha votat al mode europeu, quasi a la manera francesa. Una societat industrial com la nostra no podia ser diferent. El que és significatiu és que aquesta Catalunya d'esquerres ha resultat ser, en allò fonamental, coincident amb l'esperança socialista dels espanyols i totalment identificada amb la seva més antiga tradició autonomista.

dimecres, 2 de març del 2016

pd 669

MUNDO DIARIO - Número 2.667 - Viernes, 17 junio 1977
(TITULARS)

El pueblo lo ha decidido FRANQUISTAS BARRIDOS La Unión del Centro Democrático y el PSOE son los grandes vencedores
Tarradellas  És el moment de negociar el restabliment de l'Estatut...
HA ESTALLADO LA DEMOCRACIA
Los catalanes, punta de lanza
Catalunya triomfant
El primer paso
Los perdedores
FRANCO NO RESUCITÓ
La Autonomia, en primer plano
LA NOCHE DE LOS DIENTES LARGOS (fotografies)

dimarts, 1 de març del 2016

pd 668

EL PERIÓDICO - diumenge, 3 d'abril de 1988
LOS NEGROS SON MENOS "NEGROS" 20 AÑOS DESPUÉS DE LUTHER KING
Mercedes Hervás

Dues dècades després de la mort de Martin Luther King, assassinat a Memphis (Tennessee) el 4 de març de 1968, i de les multitudinàries protestes ciutadanes que encapçalades per ell conduïren a la progressiva eliminació de la segregació racial, la majoria dels 30 milions de negres nord-americans ha fet un gran salt endavant. El seu nivell de vida, d'educació i d'ingressos ha millorat. El nombre de negres que formen part de la classe mitja s'ha doblat en aquest període de temps i si el 1965 només eren un 7 per cent els joves de color que arribaven a la universitat, el 1985 el percentatge s'elevava ja als 19 per cent. Ara compta amb  5.500 càrrecs de polítics elegits mentre que el 1965 només n'hi havia 300. 
Tanmateix, encara queda molt de camí per equiparar-se amb la majoria blanca. La pobresa discrimina amb força la minoria negra, una tercera part hi viu i entre ells hi ha entre 2 i 3,5 milions de negres que pateixen la major de les misèries i una gran marginació dintre de la societat nord-americana. Es tracta dels pobres entre els pobres, condemnats a viure permanentment sense feina, sense casa, dependents de la beneficència i subjectes a la violència i el crim com a única forma de subsistència...