(arafa...)
És difícil no estar a favor de l’enunciat de la campanya Som el 80%,que
impulsa Òmnium Cultural... Si l’independentisme és més o menys la meitat, i els
favorables a l’autodeterminació uns quants més, la majoria
antirepressiva, el bloc de la decència, representa una amplíssima
majoria de catalans que voldrien veure en llibertat els presos polítics i
els exiliats per por a l’empresonament... Aquest bloc de la decència pot servir per aïllar els partidaris de la
repressió, de la mà dura, de l’anticatalanisme visceral. Però la majoria
rellevant, la que ens pot permetre avançar i sortir de l’atzucac, és la
majoria que entén que Catalunya és un subjecte polític i que ha de
poder decidir el seu futur. Aquesta majoria se situa en un punt
intermedi entre el 50% independentista i el 80% antirepressiu... Però encara que el 80% s’assegués a discutir fórmules imaginatives i models
de consens, continuaríem tenint al davant l’obstacle insuperable, que és
la Constitució espanyola. Siguem francs: només els independentistes
estan disposats a acatar el veredicte d’aquest 80%. Els altres no estan
disposats a fer res de forma unilateral. Segons el marc que imposa la
Constitució, el poble català políticament no existeix i, per tant,
aquest 80%, en el conjunt de l’Estat, només és un 15%...Toni Soler