(arafa...)
Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans
demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi
ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien entre
reixes. Quina llàstima i quina tristor, aquesta Espanya... Exili i presó per als enemics d’Espanya. Ens estan fent mal, s’estan fent mal. És així com, maldestrament, fa temps que ens expulsen d’Espanya, d’una
Constitució reinterpretada com a carreró sense sortida. I nosaltres,
tossuts, només podem resistir heroicament des del diàleg. Que no ens
moguin d’aquí. Siguem campions de la democràcia, que vol dir que mana la
paraula, mana la voluntat popular. A cada negativa, més diàleg i més
vots. A cada empresonament i cada exili, més demanda de justícia. A cada
agressió al carrer, més resiliència pacífica. A cada mostra
d’incomprensió, més tolerància. La nostra força és no caure en el
sectarisme -quin error buscar traïdors arreu!-, en l’essencialisme. Que
cap provocació ni cap repressió ens desviï de l’esperit republicà
clàssic: llibertat, igualtat, fraternitat..
Ignasi Aragay
