(arafa...)
La pàtria és la infantesa, o la memòria,... o bé qualsevol lloc on dius bon dia i et contesten bon dia, com va sentenciar en Josep Pla, amb una senzillesa que ara alguns titllarien de simplificadora o, qui sap, de supremacista...
La meva terra és la terra de la impotència. Se sap nació, se sap
maltractada, té els ingredients per sortir-se'n, però en cert moment va
delegar (per la pròpia feblesa) la gestió del seu futur. Els qui la
voldrien lliure són maldestres i no saben de política. Els altres no hi
estan interessats, i l’1 d’Octubre van demostrar, per acció o per
omissió, que estaven al costat del més fort. Per convertir-se en estat,
Catalunya necessitaria les eines d’un estat. D’aquest bucle és molt
difícil sortir-ne...
Toni Soler 17.5.2020
