HOMENATGE ALS MESTRES (I)
Joan Perucho
Com són els infants? ¿Quina cosa es tanca dins d'aquests éssers misteriosos i desconcertants que gairebé sempre estimem, gairebé sempre ens preocupen i que ocasionalment ens fastiguegen? A vegades contemplem els nens... Lleugers i esbojarrats, corren d'una banda a l'altra, joiosos de la seva existència... Sovint canten en veu baixa. Sempre ens sorprenen amb la seva capacitat d'imaginació tibada fins al límit, i per contrast els adults ens sentim pobres i gastats, escampant les cendres de les nostres, cada cop més petites, il·lusions.
Els nens són, però, cruels. Torturen tot allò que és més feble que ells... Llavors, odiem els infants... Comprenem, en aquest moment, que cal impedir que aquesta força els domini i que ens esforcem a fer-los comprendre el sentit del bé i del mal...
Els nens estimen la llibertat... dansen la llibertat dels camps, esmolen el seu ésser i es bifurquen en personatges inexistents, riuen sota els arbres, ploren per la mort d'un pardal... He recordat la meva infantesa...
Això no obstant, els nens no són lliures...
(continuarà...)