(arafa1any)
“De sobte, com si es girés una
ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on
es trobaven asseguts. Llavors, se'ls van aparèixer unes llengües com de
foc, que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d'ells. Tots van
quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar diverses llengües,
tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se”. St. Lluc, Fets dels Apòstols.
Sempre m'ha impressionat que l'Esperit Sant tingués una irrupció tan
lingüística, per dir-ho d'alguna manera. Que tothom, parlés en la
llengua que parlés, fos comprès per tothom. Això és el que ens caldria
ara, ben segur, que vivim encara sota la maledicció de Babel. Això és el
que ens caldria als catalans. Parlaríem tots en català i tothom ens
entendria. Però el do de llengües s'ha evaporat i tothom parla com pot i
tothom entén el que li convé...
S'acaba el mes de maig, els arbres llueixen els seus vestits tots nous,
la ginesta ja punteja de groc de cadmi marges i talussos. Maduren al
sotabosc les maduixes boscanes, les cireres als cirerers, els abricocs
entre les fulles sorpreses de l’abricoquer. D'aquí quatre dies serà
Corpus i el juny ens portarà totes les seves meravelles, tots els seus
senyals visibles i sensibles...
Narcís Comadira, 22.5.2021
