Tots recordem la joguina que no ens van portar mai, més que no pas la que sí que ens van portar ... Si penso en això és perquè avui han vingut els Reis... (Si no et porten el que vols) la culpa és de qui escriu la carta. L’escriu, de vegades, a correcuita, per força, sense gaudir-ne. De vegades demana per a l'altre el que vol per a ell (una tele o una espremedora o tal ampolla de vi). De vegades regala allò que el distingeix (un llibre o un disc que a ell li agraden) o un toc d'atenció (un mètode per aprimar o una sessió de relax) o les temudes “coses útils” com els mitjons o l’anorac...
En aquests moments de la vida, només que algú un instant, un instant petit, hagi pensat de veritat en tu i en què t'agradaria, en allò que “reforci” el que tu ets, encara que s’equivoqui, t’està fent el regal. Per això, en aquests moments de la vida és quan el regal “manufacturat”, una carta, un dibuix, un dinar, són la veritable mirra, que és, com sabem, el regal tapat dels tres Reis. L'or i l'encens gairebé sempre porten el trist tiquet de compra incorporat.
