(arafa<d'1any)
Respecte a la immigració, no puc evitar pensar que hi ha una distància
excessiva, insalvable, entre els lemes i els ideals d'una progressia que
es diu molt disposada a acollir qui sigui, i el dia a dia real d'una
societat poc disposada a fer res per impedir que a frec del seu -sòlid o
precari- benestar milers de persones naufraguin en un infern on se’ls
vulneren els drets més bàsics. Caldria ser molt més realistes sobre el que de debò estem disposats a fer més enllà de la retòrica... Part d'aquesta distància la crea el silenci sobre qüestions que, tot i
ser crucials en la manera com es percep la immigració, gairebé ningú
aborda, perquè abordar-les ja sembla que legitima la insolidaritat... el monstre burocràtic l’aixequem entre tots amb una suma
d’indiferències, pors i prejudicis. El tracte inhumà el nodrim amb
milions de petites inhumanitats. Sí, gairebé tots ens commovem en un
moment concret davant un fet o una imatge colpidora. No, gairebé ningú
fa res dedicant-hi una part substancial del que és i té...
Tancar fronteres té conseqüències, i són terribles. Obrir-les també en té, i ningú que sigui responsable les hauria d’ignorar... Si acollir indiscriminadament és una política factible i assumible, ho
hem de fer entendre a la societat amb arguments sòlids i no amb imatges
impactants. Si no ho és, ens hauríem d’enfangar en tot el que suposa
posar límits a la immigració en lloc de limitar-nos a criticar i
insultar els polítics que els posen...
Albert Pla Nualart 13.12.2020
