ARA dimecres, 5 de juliol del 2017
AIXÍ ÉS LA LLEI DEL REFERÈNDUM
Aleix Moldes / Núria Orriols
Per a Junts pel Sí i la CUP, l’impuls de la norma representa un acte que “no té retorn” -en paraules del cupaire Joan Garriga- i és la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè ha de permetre l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya...
Per a Junts pel Sí i la CUP, l’impuls de la norma representa un acte que “no té retorn” -en paraules del cupaire Joan Garriga- i és la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè ha de permetre l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya...
En el preàmbul de la norma se citen els tractats internacionals que
defineixen el dret a l’autodeterminació com el “primer” dels drets
humans. L’argument de l’independentisme passa per defensar que el govern
espanyol aniria en contra dels tractats internacionals que ha signat si
impedeix l’1-O. Un dels tractats que es recullen són els Pactes de
Drets Civils i Polítics del 1966, ratificats per Espanya als anys
setanta, així com resolucions del Parlament des dels anys 80 que
constaten que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Tant Junts pel Sí
com la CUP van argumentar que el procés unilateral s’engega com a
conseqüència dels intents frustrats de pactar amb l’Estat. “Qui primer
ha trencat el pacte constitucional ha sigut l’Estat amb la sentència de
l’Estatut”, va afirmar Salellas.
Subjecte polític: La norma declara la sobirania de Catalunya
Es
defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i que té dret a
exercir el dret a decidir. El Parlament, doncs, actua “com a
representant de la sobirania del poble”. És per aquesta raó, segons
Junts pel Sí i la CUP, que aquesta norma preval “jeràrquicament” sobre
les altres normes jurídiques que hi poden entrar en contradicció.
Resultats: La llei fa vinculant la votació de l’1-O sense mínim de participació
En cas que hi hagi més vots
emesos del sí que del no, el Parlament declararà la independència dos
dies després de la proclamació de resultats. Si guanya el no, el
president convocarà eleccions autonòmiques.
Protecció legal: Funcionaris i empreses col·laboradores
... “Totes les autoritats,
persones físiques i jurídiques que participin directament o
indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per
aquesta llei”...
Cens de votants: Els partits no aclareixen d’on surten les dades
... En la consulta hi podran
votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen
la nacionalitat espanyola. Els partits afirmen que disposen de les dades
de l’Oficina del Cens Electoral però no aclareixen d’on surten, ja que
aquestes dades, teòricament, només es poden fer servir per a les
eleccions...
Sindicatura Electoral: L’òrgan, format per cinc experts, actuarà d’àrbitre del referèndum
La llei del referèndum introdueix una innovació en relació a les
eleccions habituals: la creació de la Sindicatura Electoral. Aquest
organisme, que està format per cinc juristes i politòlegs nomenats pel
Parlament, serà l’encarregat d’arbitrar la votació. Les seves funcions
seran similars a les que fa la Junta Electoral espanyola actualment.
S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum,
vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de
comunicació, sancionaran les persones que contravinguin la normativa,
acreditaran els observadors internacionals i es responsabilitzaran de
l’escrutini i de certificar els resultats de l’1-O.
Propaganda: Els partits ocuparan el 70% dels espais públics; les entitats, el 30%
La llei fixa que les administracions catalanes s’han de mantenir
neutrals i que són els partits i les entitats els encarregats de fer
campanya...