dijous, 7 de setembre del 2017

pd MCX

ARA  dimecres, 5 de juliol del 2017​
AIXÍ ÉS LA LLEI DEL REFERÈNDUM
Aleix Moldes / Núria Orriols


Per a Junts pel Sí i la CUP, l’impuls de la norma representa un acte que “no té retorn” -en paraules del cupaire Joan Garriga- i és la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè ha de permetre l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya...
En el preàmbul de la norma se citen els tractats internacionals que defineixen el dret a l’autodeterminació com el “primer” dels drets humans. L’argument de l’independentisme passa per defensar que el govern espanyol aniria en contra dels tractats internacionals que ha signat si impedeix l’1-O. Un dels tractats que es recullen són els Pactes de Drets Civils i Polítics del 1966, ratificats per Espanya als anys setanta, així com resolucions del Parlament des dels anys 80 que constaten que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Tant Junts pel Sí com la CUP van argumentar que el procés unilateral s’engega com a conseqüència dels intents frustrats de pactar amb l’Estat. “Qui primer ha trencat el pacte constitucional ha sigut l’Estat amb la sentència de l’Estatut”, va afirmar Salellas.

Subjecte polític: La norma declara la sobirania de Catalunya

Es defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i que té dret a exercir el dret a decidir. El Parlament, doncs, actua “com a representant de la sobirania del poble”. És per aquesta raó, segons Junts pel Sí i la CUP, que aquesta norma preval “jeràrquicament” sobre les altres normes jurídiques que hi poden entrar en contradicció.

Resultats: La llei fa vinculant la votació de l’1-O sense mínim de participació

En cas que hi hagi més vots emesos del sí que del no, el Parlament declararà la independència dos dies després de la proclamació de resultats. Si guanya el no, el president convocarà eleccions autonòmiques.

Protecció legal: Funcionaris i empreses col·laboradores

... “Totes les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin directament o indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per aquesta llei”...

Cens de votants: Els partits no aclareixen d’on surten les dades

... En la consulta hi podran votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen la nacionalitat espanyola. Els partits afirmen que disposen de les dades de l’Oficina del Cens Electoral però no aclareixen d’on surten, ja que aquestes dades, teòricament, només es poden fer servir per a les eleccions...

Sindicatura Electoral: L’òrgan, format per cinc experts, actuarà d’àrbitre del referèndum

La llei del referèndum introdueix una innovació en relació a les eleccions habituals: la creació de la Sindicatura Electoral. Aquest organisme, que està format per cinc juristes i politòlegs nomenats pel Parlament, serà l’encarregat d’arbitrar la votació. Les seves funcions seran similars a les que fa la Junta Electoral espanyola actualment. S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum, vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de comunicació, sancionaran les persones que contravinguin la normativa, acreditaran els observadors internacionals i es responsabilitzaran de l’escrutini i de certificar els resultats de l’1-O.

Propaganda:  Els partits ocuparan el 70% dels espais públics; les entitats, el 30%

La llei fixa que les administracions catalanes s’han de mantenir neutrals i que són els partits i les entitats els encarregats de fer campanya...

Vot exterior:  Inscripció al registre de catalans a l’estranger