dissabte, 10 d’octubre del 2020

PD 1958 EL DIÀLEG SERÀ SEMPRE NOSTRE (i 2)

(arafa...)
(... continua)
... Explicar que ve aquesta ofensiva descomunal i que l’objectiu indissimulat és arranar l’autogovern i la catalanitat integradora, explicar que si guanyen passarem una llarga travessia del desert, no és ni por ni covardia ni pessimisme. Explicar que aquest discurs ha contaminat tota la política espanyola, inclòs el PSOE, no és tremendisme ni exageració. Davant d'això, doncs, què es pot fer? Minimitzar o ignorar el perill per no espantar el personal, per mantenir la moral de la tropa, resulta temerari. El realisme màgic funciona en literatura però no en política: dius que ets una República i en lloc de ploure flors et cauen al damunt porres, presons i exilis...
La suposada heroïcitat d’anar al xoc en realitat és anar amb el lliri a la mà. Perquè a l'altre costat hi ha porres, i tu no en tens ni les vols fer servir. No podem fer ni un pas enrere, però no en la dinàmica de la confrontació, sinó en la del diàleg. Amb absoluta fermesa... 
En el xoc i la brega són els mestres. En el diàleg i les urnes tenim i tindrem sempre una oportunitat. El camí de la democràcia i la raó i la paraula sempre és lent, però és més segur. I en tot cas és l'únic que tenim...  
Ignasi Aragay

 

PD 1957 EL DIÀLEG SERÀ SEMPRE NOSTRE 1

(arafa...)
 Els del trifachito venen amb fúria, ja no dissimulen. Volen arrasar el catalanisme, es proposen tornar a fer una gran marxa enrere a la història. Tornem a ser al 1936... Els nacionalistes sempre pensen que tothom és nacionalista... Cada dia puja uns graons el nivell de la competició de puresa espanyola davant la impuresa catalana. El programa compartit del trifachito és senzill i diàfan: l’assimilació cultural, la desconstrucció de Catalunya. És el vell programa de sempre... . A força de repressió i amenaces, han aconseguit covar la desconfiança entre catalans. Ens volen petits, reactius, defensius, reclosos en el tronat imaginari de la identitat, en el simbolisme. La provocació és constant i anirà a més. El xoc nacionalista és volgut i parteix de l'avantatge de la invisibilitat del seu nacionalisme, que pel fet de tenir un estat al darrere queda naturalitzat...
(continuarà...)   
Ignasi Aragay