(arafa<d'1any)
... Quan se't moren els pares, pensar en ells és inevitable. La mort del
pare, que és un fet pel qual normalment tothom passa, és molt
constitutiu de la teva persona... A la vida busques comparar-te amb ells. De jove per
distanciar-te'n i anar-hi en contra, però a mesura que sumes anys,
potser perquè t'adones que el teu caràcter està molt lligat a la teva
família i veus que lluitar contra els pares és lluitar contra tu mateix, llavors acabes buscant la comprensió de tu mateix a través d'ells, que
estan tan lligats a tu. Entenent què va fer el teu pare entens què fas
tu. I viceversa. Això és absolutament universal.
Quan se't moren els pares, al davant hi tens un desert. El meu pare va
morir als 48 anys, i jo en tenia 22. Ara en tinc 52. Els primers anys de
perdre'l em trobava en una terra ignota, un paisatge que no tenia amb
qui confrontar íntimament. La teva unió amb la sang és molt forta. Hi ha
una altra cosa que em sembla important: el que és normal és estar mort,
no viu, el nostre trànsit per aquest món és breu. Aquest moment que som
aquí, val la pena ser conscient dels avantpassats i també ser capaç de
passar el relleu. Quan recordes el pare el fas viure, i ell fa viure
l'avi, i l'avi el besavi. ... "Els fills de l'heroi són
la veu que el salva de la mort" (Esquil) ...
A casa no tenien cap cultura de llibres. No eren analfabets, perquè
sabien llegir i escriure, però tampoc eren cultes. Així i tot, tenien un
gran respecte per la cultura...
Això s'ha perdut i és el que ens matarà. Ara no hi ha cap respecte. La
cultura s'ha convertit en una nosa, per als polítics independentistes.
Si poguessin prémer un botó i fer desaparèixer la cultura catalana no
dubtarien ni un segon a fer-ho... No hi ha consciència de la cultura. L'hem perdut. Ens hem tornat tan
ignorants que tenim grans atreviments ... Si el catalanisme ha
funcionat políticament és perquè venia d'una cultura. Primer va venir la
cultura, i després els polítics. No va ser a l'inrevés. Són ells que
ens ho deuen a nosaltres. Sense Verdaguer, Guimerà i Oller, el
catalanisme del segle XX no hauria existit.
Toni Sala (Una família) entrevistat per Jordi Nopca, 22.5.21
