Pol Dunyó i Ruhí (Vilassar de Dalt, 1989), pagès agroecològic, Estripar la terra (ed. Raig Verd)
Contra el tòpic de molts urbanites que situen els espais rurals com si
fossin "una pel·lícula de Disney" i la pagesia "com un reducte
folklòric", Dunyó fuig tant de la visió bucòlica d’un món bonic, sa i
ideal com de la imatge d'una gent reaccionària i aïllada. La realitat al
camp pot ser tan bella com crua i dura... "Un pagès no és un ésser rar, buit, avar o estúpid; tampoc
no és meravellós, savi, magnànim o idíl·lic". Dunyó treballa els camps amb animals de granja,en
especial amb els cavalls:
"Treballen, aporten fems, netegen els marges i pasturen els sembrats o
els adobs en verd, desbrossen el bosc i n’extreuen llenya per a
l’hivern. Són un actiu permanent a les nostres finques"... No creu que un
cavall, un bou o un ruc el vegin com un ésser humà, sinó com un rival
depredador o com un company. Depèn de com els tractem. Per cert, fa
notar la contradicció de molts defensors a ultrança dels animals que, en
canvi, esterilitzen els seus gossos, els porten lligats, els obliguen a
viure en pisos i els priven del que desitgen: "Rebolcar-se entre els
fems, perseguir animals –matar-los, si cal– i reproduir-se... forma part
d'un cicle on, perquè una cosa pugui viure, sempre n’hi ha
una altra que ha de morir. Respectar la mort i celebrar la vida"...
als proteccionistes de despatx els retreu el seu paternalisme
sobreprotector: "No puc imaginar cap mentalitat més elitista i hereva
del capitalisme salvatge que la idolatria absoluta dels espais naturals
no intervinguts per la humanitat"...
Ignasi Aragay, 22.1.2022