Sembla que el nostre Parlament vol aprovar una moció
per reparar la “memòria històrica” –un clixé que ara serveix per a
qualsevol cosa–, dignificar i reivindicar les bruixes que van ser
cremades a Catalunya durant el segle XVII. D'aquesta
persecució en diuen feminicidi,... el feminisme actual
fica en el mateix cabàs qualsevol mostra de menyspreu o violència
exercida sobre un cos femení, malgrat les òbvies diferències, i deixa de
banda que també van ser cremats heretges, jueus, astrònoms, filòsofs i
polítics, homes i dones. Potser el millor hauria estat ficar-ho tot junt
en el calaix de la crítica de la intolerància sense aprofitar l'avinentesa, per enèsima vegada, de
donar ales als moviments feministes de caràcter més fanàtic...; tan
fanàtic, en alguns casos, com ho eren els heretges i les bruixes dels
segles medievals. Això sembla una gran contradicció...
Això a banda, cal recordar que Catalunya va ser ferotge, especialment, amb els jueus.
Els pogroms de la baixa edat mitjana –esgarrifosos durant les matances
de 1391 al nostre territori–, van significar la progressiva desaparició
de les comunitats jueves a Catalunya, i constitueixen un dels pitjors
episodis –d’una gravetat molt superior, almenys des del punt de vista
cultural, que la caça de bruixes– de la intolerància catalana. Vet aquí
uns crims de lesa humanitat, un genocidi, que haurien hagut de passar
per davant de la vindicació de les pobres bruixotes, tan presents als
contes que les criatures escolten amb entusiasme. Ara haurem de dir a la
mainada que les bruixes eren bones! I comprarem escombres per a nens i
nenes, sense distinció de gènere.
Jordi Llovet, 29.1.2022
