(arafa...)
... Cayetana Álvarez de Toledo ha dit que l’arribada al Congrés de Diputats dels que venen directament
de la presó és un espectacle "denigrant" en una democràcia. Em sembla
l’expressió justa: un espectacle denigrant. Però em fa l'efecte que les
raons per les quals ho troba denigrant la solitària diputada del PP per
Catalunya són exactament les contràries de les que, al meu parer, ho
converteixen en vergonyós. Ella troba denigrant que els presos siguin
diputats. A mi em sembla denigrant que els diputats estiguin presos.
L'origen de tota sobirania, el vot ciutadà, els ha triat per dir el que
diuen i fer el que han fet, que és precisament el que els ha dut a la
presó. Amb ells han empresonat l’opinió, els desitjos i la reivindicació
pacífica de milions de persones. Però em fa l'efecte que la marquesa
Cayetana està més
preocupada sempre per les aparences que per la realitat. El que importa
no és el que és sinó el que sembla. La dreta extrema espanyola viu
encara en la cultura de l’aparença i del què diran. Li sembla denigrant
que el món ho vegi. A mi em sembla denigrant que passi.
Vicenç Villatoro