... Això de posar límits a la llibertat d'expressió sempre (em) crea
dubtes. A priori, entenc que la llibertat no hauria d’excloure la
responsabilitat dels qui calumnien, insulten o atempten contra l’honor
aliè. La pregunta és qui estableix els límits, i amb quins criteris. He
interioritzat aquell raonament de Noam Chomsky segons el qual si no creiem en la llibertat d'expressió dels que menyspreem, senyal que no creiem en la llibertat d’expressió en absolut.
Potser es tracta d'actuar a la manera de Voltaire: “No estic d'acord
amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a
expressar-ho”.
Em dic que els qui profereixen animalades -i els qui els aplaudeixen o els inciten a fer-ho- ja es retraten i desqualifiquen sols... em ve al cap el llibre Instruccions per fer-se feixista (Empúries), de Michela Murgia: l’autora hi explica que el feixisme latent aprofita els instruments de la democràcia per fer-se fort i acabar-se imposant. “Aquesta propensió dels demòcrates a legitimar-ho tot és indubtablement estúpida”, afirma Murgia...