ARA dissabte, 27 de juny del 2015
LES BONDATS DE LA UNIÓ
Empar Moliner
Empar Moliner
Pot ser que mai hi hàgim estat tan a prop, i, per tant,
si passa de llarg, mai n’estarem tan lluny... La independència, dic.
Fa un temps, els independentistes érem teòrics. Els
republicans érem teòrics. Els comunistes éreu teòrics. Votàvem partits
que s’adequaven als nostres ideals, però eren això: ideals. Després va
passar allò de l’Estatut i va ser una humiliació tan gran i una
declaració d’intencions tan funesta -si et trenco les ulleres els altres
nens de la classe em riuen les gràcies- que a tota mena de gent de bé
se li van inflar mugrons i/o gònades (segons sexe). I va venir aquella
mani. I va semblar que finalment els partits havien de servir per dur a
la pràctica les aspiracions de la ciutadania. Excurs. Diu en Duran que
l’alegra saber que hi ha espai per al catalanisme moderat. Què és
exactament el catalanisme moderat? Es pot ser catalanista moderat quan
ja tens estat, però si no en tens, d’estat, és tan absurd com pretendre
ser infidel moderat.
Pot ser que perdem. I tots aquests que volen que perdem i que fan
discursos sobre les bondats de la unió ens han d’explicar com seguirem.
Igual? ¿Amb aquest penós finançament asimètric només perquè no som tan
simpàtics com d’altres? ¿Seguirem pagant una institució masclista com la
monarquia sense que cap dona de la política ho trobi malament?
¿S’acabarà la immersió lingüística? ¿Seguirem pagant per les vacunes que
en altres llocs d’Espanya són de franc? ¿Igual amb les autopistes?
¿Cada pobre amb un pot del McDonalds que ens demani caritat ens haurà de
fer pensar en els quilòmetres d’AVE que paguem? ¿Què en pensen fer de
mi, de tots nosaltres? ¿Es pensen que desapareixerà el problema? Quan
parlen als mítings d’ajudar la classe treballadora, ¿què volen dir? ¿O
és que de tant repetir el terme burgesia catalana es pensen que entre els independentistes no hi ha pobres?
