(arafa...)
... El món occidental ha sofert una gran transformació en la segona meitat
del segle XX. La religió gairebé ha desaparegut de les nostres vides, el
consum ha conquerit el nostres desitjos, vivim en un present continu de
comunicació tecnològica impensable als anys 40, quan poques cases
tenien telèfon i el cotxe era inaccessible al comú de la gent. Els avis
només es dutxaven un dia a la setmana, gairebé ningú no anava al
restaurant: “Vivíem en l'escassetat més absoluta. D’objectes, d’imatges,
de distraccions, d’explicacions d'un mateix i del món”, escriu Ernaux,
per a qui en la seva realitat de províncies “la bicicleta mesurava la
velocitat de la vida”, els estius eren “una llarga estesa d’avorriment”...
La postmodernitat ha portat la dissolució de l’autoritat de capellans,
pares, mestres, periodistes, metges i polítics. Tenim tot el saber i una
fabulosa aparença de llibertat a l'abast d'una lleu carícia del dit
sobre el mòbil, convertit en extensió del nostre cos, del nostre cervell
i el nostre cor... hem passat de ciutadans obedients i ingenus a consumidors insatisfets i
escèptics. Ho tenim tot molt a l'abast però ja no creiem en res. Abans
crèiem molt (en Déu i en les ideologies) però no teníem res. I en aquest
pas dels anys, la llibertat, la felicitat i la plenitud de nou
fatalment se'ns fan escàpoles.
Ignasi Aragay 19.9.2020
