dissabte, 5 de febrer del 2022

pd 2371 Plany de febrer

(arafa<d'1any)
... Hauria volgut parlar del Dimecres de Cendra, de la celebració litúrgica del començament de la Quaresma i del poema de T.S. Eliot. Dels records que em porta el Dimecres de Cendra, de la ditada al front que ens posava el capellà a la missa matinal del col·legi mentre deia allò de pulvis es et in pulverem reverteris, que vol dir “ets pols i a la pols tornaràs”. Aquella cendra la feien amb les palmes i palmons i les branques d'olivera que s’havien beneït el Diumenge de Rams anterior. Tot es lligava. La roda de l'any litúrgic girava sense parar. Era el primer dia d'abstinència, de peix, com es deia. Habitualment, bacallà. I com que el peix és poca cosa, s'havia de completar la dieta amb brunyols. Pastosos, amb un punt de matafaluga, ensucrats,... Temps feliços!...
Potser ho fa el febrer i és per això que Carner escriu el seu plany. Carner diu que al febrer el cel és hostil i que el sol, que encara no sap d’escalfar, és una flor malalta... El poema acaba dient que els camins jeuen descoratjats. Aquesta sensació de descoratjament és la que em domina ara que, entre nostàlgia i violetes i ditades de cendra, escric aquest paper. Sort que cascades de mimosa em fan companyia i m’omplen l’aire de perfum empolsinat...
Narcís Comadira, 27.2.21