(arafa<d'1any)
Els de patrimoni i successions són impostos concebuts per gravar no
només qui més guanya sinó qui més té. Van adreçats sobretot a les rendes
altes -també poden afectar les mitjanes, esclar- i responen a la teoria
clàssica socialdemòcrata...la pressió fiscal que suporten les grans fortunes d'Espanya és molt
baixa: més de la meitat d’aquesta riquesa està lliure d'impostos, mentre
paguen per la resta només un 0,38% anual, segons l'Agència Tributària... A més, hi ha molt frau: el sistema és complex i ineficient, amb
multitud de fugues per bonificacions i exempcions. I molt centralitzat...
A Espanya la desigualtat va créixer amb 47.000 nous rics (més de
700.000 € de patrimoni) i 700.000 pobres, i així el global de pobres va
pujar als 8,3 milions... A Catalunya, un 12% dels treballadors són pobres a causa de la
temporalitat i la parcialitat dels contractes, i requereixen suport dels
serveis socials...
Proposen una “taxa covid” a les grans fortunes: un impost als patrimonis
de més d'un milió d'euros perquè aportin un 1% de la seva riquesa, que
suposaria ingressar a les arques de l’Estat 20.000 milions, a destinar a
amortir els estralls socials de la pandèmia...
El més prudent, doncs, és combinar més deute amb una pujada d'impostos a les rendes altes que no suposi, però, fuga de capitals.
Ignasi Aragay 27.12.2020