Els botellons són notícia, però no són nous. Si de cas, el botellon es presenta ara reforçat per la seva seductora dimensió de rebel·lia generacional i de desobediència a l'autoritat, governativa i sanitària, i amb el justificant que els joves han patit el confinament i tenen l’oci nocturn tancat. El botellon ha derrotat l’autoritat però el problema no és l’incivisme, sinó l'alcoholisme. El rastre de soroll i de brutícia escampada que encara ho fa tot més sòrdid, però, és un efecte secundari. El problema és quina importància donem (les famílies, els poders públics) al fet que, per a milers de joves, el punt culminant del cap de setmana consisteixi en emborratxar-se col·lectivament fins a caure rodons. Veure'ls de dia intentar tornar a casa en un estat lamentable és una d'aquelles escenes que fan mal. En aquest país s'ha begut sempre i s’ha begut molt, i la borratxera és una mena de ritual de pas a l'edat adulta, però estaria bé que debatéssim si estem superant límits perillosos i per què.