divendres, 14 de juny del 2019

pd 1539 El futur del treball 1

(arafamésdunany)
Se’ns parla de la polarització del mercat de treball, escindit entre una elit molt ben pagada i una majoria condemnada a fer feines poc creatives i mal remunerades. Els optimistes argumenten que, històricament, totes les revolucions tecnològiques han acabat creant més llocs de treball que els que destruïent. Es tracta d’un argument insensat, perquè, històricament, entre la destrucció i la creació s’ha sacrificat com a mínim una generació... les primeres màquines van condemnar els artesans a l’atur, i els seus fills a la fàbrica.
Miquel Puig

pd 1538 Postcensura

(arafamésdunany)
Si en el franquisme hi havia censura, en el post-franquisme hi ha post-censura... La post-censura és ara una cosa gasosa, on es barregen els tribunals i les amenaces, les insinuacions i les condemnes a presó... La censura era una amputació de continguts. La post-censura és també una amputació, potser més petita, però amb anestèsia. De fet, potser el que és més específic de la post-censura -¿parenta de la post-veritat?- és precisament l’anestèsia. I els funciona.
Vicenç Villatoro