(arafa...)
(Clara Ponsatí) ... vostè ja va deixar anar que el Govern no tenia res preparat per després de la declaració d’independència... Que si el Govern anava de 'farol', que si tot plegat va ser un brindis
al sol, i l’últim cas, divendres mateix, en una entrevista a 'El Punt
Avui', en què recriminava la incongruència que els consellers presos
s’haguessin lliurat a una justícia de la qual s’acabaven de declarar
independents. Són paraules, aquestes últimes, que fan de
mal sentir perquè som en un moment de frustració i de patiment, en què
tothom creu lícitament que la seva ferida és la més dolorosa... Perquè no hi ha ningú al país –els líders o són a la presó o són a l’exili– amb
prou autoritat moral per marcar una estratègia i per iniciar un procés
d’autocrítica col·lectiva. I perquè en una situació política de tanta
complexitat, difícilment ningú pot adjudicar-se la veritat, per més que
les seves paraules sonin més pures i més valentes que les d’altres
consellers que deuen haver llegit les seves declaracions des d’un
ordinador amb una direcció d’IP belga o des de la biblioteca d’alguna
presó catalana.
P.D. Un any, de la declaració
d’independència. Curiosament, els que no som polítics no conservem
gaires records d’aquell dia, que ja vam viure com un últim exercici de
política-ficció. La memòria ciutadana ha quedat fixada el 20-S, l’1-O i
el 3-O.
Albert Om
