No hi ha res que polaritzi més que les identitats. Viure humanament demana, entre altres coses, saber qui ets, a quin grup pertanys. I, per desgràcia, els grups socials reforcen la seva identitat diferenciant-se d'altres grups, que si són minoritaris són sovint discriminats. No discriminar les minories –els que són percebuts com a pocs, i no volen, poden o saben dissimular que són "diferents"– és un dels reptes que afronta tota societat que aspiri a ser civilitzada... En l'avenç dels drets civils el que més hauria de pesar sempre és l'empatia....
...cal també entendre i acompanyar la part de la societat que sent la seva identitat amenaçada amb l'aprovació de la llei trans... Hi ha manipuladors professionals que veuen en la llei trans una mina de vots, però hi ha molta gent senzilla, de bona fe, que ara hi estan en contra i podrien estar-hi a favor si aquest debat estigués menys plagat d'insults i desqualificacions; si, partint de l'empatia, anés alterant creences i prejudicis que abans que transfòbics són fills d'una manera d'entendre el món, sempre en part injusta i equivocada, que els apuntala i els crea la il·lusió que saben qui són. Una bombolla de certitud que no s'hauria de punxar mai des d'altres bombolles de certitud filles d'icones intel·lectuals tan inspirades i brillants com parcials i provisionals. Només una pedagogia empàtica i humil, que sàpiga que no sap, pot fer créixer els drets entre els que encara els veuen com una amenaça i evitar que persones bàsicament decents acabin votant líders d'extrema dreta que no ho són gens.
