(arafa...)
La situació
política a Catalunya no serà normal fins que hi deixin d'haver presos i
exiliats. I, de fet, la anormalitat és l’hàbitat natural en què es mou
un país que ha de sentir com l’amenacen cada dia. Davant d'aquesta
situació podem guanyar el campionat de la queixa o jugar amb les cartes
que tenim. Que Sánchez avui diu una cosa i demà la contrària ja ho
sabíem. Però la política ja els té, aquests personatges, de manera que
ni la repressió ni la nul·la confiança en el candidat a la investidura
haurien de ser excuses per no fer política com en fan els polítics: amb
discreció i intentant arribar a acords imperfectes. I si el duet
Sánchez-Iglesias no està a l'altura, explicar-ho. La sortida política,
ara, no la trobarem, però si en algun moment s'ha d'iniciar el diàleg és
aquest. Esquerra i Junts per Catalunya no hi tenen res a perdre. Amb el
preu que estan pagant, no s’haurien de deixar acovardir pels del com
pitjor, millor.
Antoni Bassas
