(arafa...)
Tres anys després ens queda, sí, una triple paradoxa de l'arbitrarietat
d'Estat. Perquè el resum dràstic, kafkià o imponderable és que,
exactament sota la mateixa llei i sota el mateix imperi, per
l’enjudiciament del mateix fet –l’1 d’octubre del 2017 i les seves
derivades– ja s'han produït tres sentències absolutament i radicalment
distintes. Fins i tot, antagòniques...Per un mateix fet que tenia idèntica acusació inicial -rebel·lió-,
doncs, triple resultat diferent. O bé 100 anys de presó al Suprem per
sedició; o bé vint mesos d’inhabilitació al TSJC per desobediència a la
mesa del Parlament –que li expliquin a l’estimada Carme Forcadell–; o bé
una categòrica absolució a l'Audiència Nacional que ni tan sols
Fiscalia s’atreveix a recórrer... Tres anys després i tres sentències diferents... i prop de tres mil persones represaliades rere l’1-O. Per voler votar. Per
unes urnes, per uns xiulets, per un nas de pallasso o per una pancarta,
tant se val. Todo por la patria, s’entén millor en aquest
context. I tot vol dir tot –judicis especials, clavegueres estatals,
espionatge industrial, operacions encobertes, batalla diplomàtica pel
relat, complicitat i empara a l'extrema dreta, Pegasus i tot l’arsenal
repressiu disponible–. I amb el personal disposat, esclar: policies
patriòtiques, fiscals patrioters, magistrats patriotes. Tecnoestructura
d’Estat al servei del Nacionalisme d'Estat...
David Fernàndez 31.10.2020
