dimarts, 31 de gener del 2017

pd 926

EL PAÍS, diumenge 18 de juliol de 1999
MÉS RÀPIDS QUE EN LA REALITAT
Jacinto Antón

​En menys d'un quart de pàgina, Carey l'impassible, ​
​ personatge de Meadow Castle (Prado Castellanos, òbviament), es carrega quatre pistolers. Això és corrent en les novel·letes de l'Oest. Però ho era en la realitat? Doncs no. El pistoler amb més puntuació en el rànquing, segons la notable The Pimlico Encyclopedia of western g​
​unfighters (1979), és Jim Killer Miller amb 12 morts, entre ells Pat Garret, més un de dubtós, en un total de 14 duels. Wild Bill Hickock només va matar a set rivals, i Billy el Nen a quatre. Jesse James i John Ringo només un cadascú, i Sundance Kid, a cap ni un no va matar... El 23,5% dels pistolers reals moriren de mort natural.

dilluns, 30 de gener del 2017

pd 925

​EL PAÍS, diumenge 18 de juliol de 1999
BANG!: PISTOLEROS DE TERCERA, VENTAS DE PRIMERA
Jacinto Antón

... entrar en un "far west" de paper on xiulen les bales i les onomatopeies que dona gust. Més enllà de Fenimore Cooper, de Karl May, de Zane Grey, en l'adobada praderia del subgènere, regnaren a Espanya en els anys 60 un grapat d'escriptors llurs novel·letes de pistolers, produïdes amb una profusió només comparable al nombre de trets dels revòlvers dels seus personatges, aconseguiren increïbles vendes milionàries.
El més sorprenent del cas és que aquells llibrets... segueixen triomfant de manera aclaparadora... el marshall Marcial Lafuente Estefania imposa encara la seva llei amb la contundència dels germans Earp a Tombstone. Califòrnia.
...
No hi ha títols nous, no s'escriuen noves aventures, amb prou feines si es canvia alguna portada (sense modificar l'estil deliciosament kitsch dels impagables vaquers dibuixats).
...
Qui eren aquests homes que escrivien a preu fet per Bruguera les exitoses novel·letes de l'Oest? "Eren gent molt preparada, hi havia nombrosos càrrecs culturals republicans, represaliats pel franquisme", (Silver Kane (a) Francisco González Ledesma)... Estefania havia estat general d'artilleria amb els republicans i va està a punt de ser afusellat.
...
L'ús de pseudònims era tant una imposició de l'editor per donar prestigi a les col·leccions com una necessitat en el cas dels represaliats...

diumenge, 29 de gener del 2017

pd 924

​? 1977?
LOS HOMBRES DEL TERROR
Baader-Meinhof: el grup que quiso destruir el Estado
Jon Bradshaw​
Alemanya va respirar alleugerida quan, l'estiu de 1972, foren detinguts els capitostos del grup revolucionari Baader-Meinhof. Tanmateix, el malson no feia res més que començar. Perquè les accions més espectaculars, tan a l'Alemanya Federal com fora d'ella, es van perpetrar després d'aquella data. Grups armats com el Moviment 2 de juny, el Col·lectiu de Pacients Socialistes o la Fracció de l'Exèrcit Roig, sorgirien com a relleu per generació espontània.
La història de vida i mort d'aquells homes i dones que pretengueren eliminar l'Estat per la via del terror adquirí una major virulència durant els anys de presó de Ulrike Meinhoff, Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan-Carl Raspe. L'epopeia del grup va assolir aurèoles mítiques inclús després de les seves estranyes morts a la super-fortalesa de Stammheim. El món encara espera les conseqüències d'aquella commoció.
...

dissabte, 28 de gener del 2017

pd 923

INTERVIU núm. 97 de 23 de març de 1978
PITJOR QUE EL PROCÉS DE BURGOS
Evelyn Mesquida

Amb l'inici del procés de Klaus Croissant, advocat del grup Baader-Meinhof, s'obre un nou capítol en la història de la violència alemanya. Tot i negant-se a reconèixer el caràcter polític d'aquests processos i criminalitzant progressivament als que busquen recolzar els presos, les autoritats alemanyes no han  pogut evitar que que Croissant s'hagi convertit en un símbol de la repressió política. En el seu procés, que durarà probablement vàries setmanes o mesos, no només serà jutjat l'ex-advocat : la legalitat, la democràcia, la manipulació de la informació, les noves estructures i l'altre violència segurament en sortiran molt mal parades.
...
"Si Croissant denunciava l'Estat policíac, avui ha quedat clar que tenia raó. Ni en els pitjors moments del franquisme havia vist un control com el d'avui. Inclús en el procés de Burgos als advocats se'ns respectava. Avui, a nosaltres, l'únic que no ens han tret han estat les sabates." (J.M.Bandrés)...

    

divendres, 27 de gener del 2017

pd 922

TRIUNFO núm. 875 del 3 de novembre de 1979

LA INSURRECCIÓ ALGERIANA

Fernando López Agudin

Fa vint-i-cinc anys.
(escrit en un mur) UN SOL HEROI: EL POBLE
Pocs països en l'actual procés de descolonització, que encara és molt lluny d'haver acabat, han pagat un preu tan alt per la seva independència com el poble algerià. Vuit anys de lluita, prop d'un  milió de morts, sense comptar les nombroses víctimes de les increïbles tortures i altres formes de bestialisme colonialista, són un preu massa alt que fan de la lluita del poble algerià una de les més interessants de les que ha gestat l'anomenat Tercer Món.
Algèria fou, ha estat i serà tot un exemple de lluita per els pobles sotmesos a l'imperialisme...

dijous, 26 de gener del 2017

pd 921

​TRIUNFO núm. 817 - 23 de setembre de 1978
TOP SECRET - DOCUMENTOS SECRETOS DE PENTÁGONO (FM30-31B)
Fernando González

En innumerables articles i comentaris s'ha insistit de l'actitud agressiva i dominant que practica la política exterior nord-americana. S'ha parlat de l'imperialisme. Aquestes opinions podrien semblar tòpiques, tendencioses i inclús infundades...
Aquest document (FM 30-31B) serveix de "complement secret" a un Manual, el FM 30-31 (Manual de campanya per als serveis d'intel·ligència en operacions d'estabilització), d'us reservat i habitual per les autoritats militars nord-americanes que operen en els que en el seu propi lèxic denominen Països Amics... És una exposició doctrinal, clara i coherent, del que a Washington s'entén per "llibertat i democràcia" per als règims de les nacions que tenen una relació directa amb els Estats Units. És un "Manual" de l'imperialisme....
L'actitud despectiva vers les institucions d'aquells països on el Pentàgon maniobra con un teòric aliat, obren les portes als dubtes sobre les veritables intencions nord-americanes al món... La dignitat nacional en surt profundament malmesa. Uns polítics autènticament nacionals haurien d'estudiar curosament llurs relacions  amb els Estats Units...
...
La intervenció nord-americana no sempre es tradueix en un desembarcament de "marines". Sovint s'utilitzen, segons aquest document, grups de l'extrema esquerra per provocar la violència "estabilitzadora".

dimecres, 25 de gener del 2017

pd 920

​DESTINO núm. 1755 - 22 de maig de 1971
LA IMPOSIBLE JUVENTUD AMERICANA 1971
José M. Massip
Quan en un sol dia, el 3 de maig de 1971, en una sola ciutat, la policia i les patrulles de l'Exèrcit federal i els batallons de la Guàrdia Nacional, és a dir, els instruments de l'autoritat, detenen a 7.000 persones, alguna cosa passa en aquesta ciutat de Washington
​...
Set mil persones. Com són? Mitjana d'edat de 22 anys. D'ambdós sexes, grenyudes, blanques, estudiants, vestides de pobre, vivint amb un esclop i una espardenya, ... Molta fam. Massa marihuana. Pantalons de vellut blau, espardenyes, camises suades, poca dutxa i el sac de dormir a l'espatlla... De tan en tan, una noia de cabell llarg i ulleres, sota l'arbreda o les estrelles, uns petons i ja veurem que passa demà.
...
Quina subcultura és aquesta? Què volen aquesta canalla? D'on venen? Qui els convoca a aquestes enormes assembles al vent i a la pluja? Els convoquen alguns dirigents, però els mobilitza la seva consciència...
Què hi van a fer? Van a protestar. De què? De la guerra d'Indoxina. Amb quines perspectives? Cap ni una, com no sigui un cap esberlat per un cop de porra d'un policia emprenyat...
...
Van haver d'improvisar tancats, perquè ¿què es fa en una ciutat amb set mil detinguts? Un estadi i el Coliseu foren els seus camps de concentració provisionals...
Tal com diu el govern: la subversió fou jugulada... però la qüestió és l'existència als Estats Units d'una joventut irada i disposada a anar a la presó per expressar la seva protesta contra la guerra del Vietnam...

dimarts, 24 de gener del 2017

pd 919

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975​ pg. 22 i 23
LOS DESHEREDADOS DEL SUEÑO AMERICANO

Angel Berenguer

El dia 27 d'octubre es celebrava al Madison Square Garden, de Nova York, una jornada de solidaritat amb Puerto Rico...
... La presència a l'acte de... vells lluitadors radicals nord-americans, com Pete Seeger (el paradigmàtic cantant, sempre fidel a l'ideal socialista, potser un xic utòpic, però sempre eficaç i conscient re-introductor de la cançó com a arma dels treballadors del món)...
El que va començar com un acte petitori es va anar convertint poc a poc en denúncia del sistema d'explotació del capitalisme nord-americà per part dels que pateixen - i per això en són més conscients - la doble explotació econòmica i nacional a que són sotmesos els immigrants o natius no anglosaxons en aquest país... El crit es va anar fent unànime: La pàtria és el país que fem gran amb el nostre treball. Llur justícia és nostra justícia, llurs assumptes són també els nostres, lluitem allí on se'ns explota...
... Els porto-riquenys (dos milions als Estats Units) són aquí ciutadans de segona categoria. Perfectament segregats - llur llengua i aspecte llatí els delata -, han passat en aquests darrers anys d'una acceptació resignada a una actitud de lluita pels seus drets ciutadans...

dilluns, 23 de gener del 2017

pd 918

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975


LA MATANÇA DEL PORC

Sixto Camara

Per saber què és l'home, els científics estan estudiant el comportament animal dels animals, i perdonin l'aparent redundància. Si volen fer un "travelling" ràpid i centrar la cosa en un home, concretament en un home adult, els científics han dat la raó a aquell gran intuïtiu que fou Saint-Exupery i secunden la poètica afirmació del personatge del "El Petit Princep": "Jo sóc de la meva infància com d'un país". La infància, en efecte, és la nostra pàtria, és l'única geografia que adaptem a la nostra pell veritable, una pell que  no creix amb nosaltres...
...
... el progressiu despoblament del Maestrat apenes es veu compensat pel constant retorn d'algunes de les seves gents, que compren cases velles, les adoben, les deixen convertides en mausoleus de nostàlgia i tornen sempre que poden a recuperar aquest país, aquesta pàtria, la infància, del que, sense que se sàpiga molt bé ni per què ni per a què, alguna cosa o algú els expulsà...

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=21&fecha=1975-01-04

diumenge, 22 de gener del 2017

pd 917


​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975
LA CIA EN AMERICA LATINA
Gabriel García Márquez


Salvador Allende va perdre les eleccions presidencials de Xile el setembre de 1964. El candidat triomfador fou el demòcrata-cristià Eduardo Frei... ara se sap que aquella derrota de Salvador Allende fou una victòria secreta de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA), que es va gastar uns quants milions de dòlars enfortint els partits de dretes i comprant vots mercenaris contra el candidat socialista. Un home nomenat Philip Agee, que aleshores era oficial de la CIA a Montevideo, revela aquesta veritat i moltes altres en un llibre apassionant que es publica aquest mes. (Inside the Company: CIA Diary. Penguin Books. London)...
http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=11&fecha=1975-01-04

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=12&fecha=1975-01-04

dissabte, 21 de gener del 2017

pd 916

​EL PERIÓDICO  dilluns 30 de juliol del 2001
LA DRETA ESCOLARITZA ELS SEUS FILLS EN CENTRES CONCERTATS
Jordi Casabella

Els dirigents dels partits polítics catalans situats a la dreta de l'arc parlamentari (PP i CiU)... han confiat l'educació dels seus fills, almenys la majoria, a l'escola privada concertada. En canvi, la majoria dels dirigents dels partits d'esquerres opten per les escoles d'ensenyament públic...
 
ELECCIÓ POLÍTICA
Emili Muñoz

La suposada llibertat d'elecció educativa apareix, en la realitat, com una elecció de model ideològic i social on s'opta no per unes fines distincions curriculars i pedagògiques, sinó per unes gruixudes línies de posicionament social. La doble xarxa escolar no és un recurs per a la cohesió social, sinó que és un instrument més per a la segregació i per a la diferenciació. L'autèntica reforma educativa pendent no és la del currículum, sinó la del model que va consagrar la LODE.

divendres, 20 de gener del 2017

pd 915

​EL PUNT ? - 28 de setembre del 2005
LA GENERACIÓ DE LA DUNA
Joan Ferrerós
Fa uns anys uns pares joves contaven a uns amics que els seus nens jugaven amb sorra al menjador de casa; tal qual: un bon dia els caganers expressaren el desig de fer dunes i castells sortint del col·legi, i als progenitors els faltà temps per pujar al pis un parell de sacs de sorra,, apartar taules i cadires...; ara hi ha sorra pertot arreu, deien, però no es pot contrariar els marrecs: una frustració a tan tendra edat pot ser terrible... Si no ha estat la sorra, ha estat i és la moto, el mòbil, la Play station, tornar de matinada o no tornar... Avui els mocosos que mai no han tingut un "no", tenen de zero a quaranta anys, i, en permanent autocomplaença, pixen i trenquen ampolles pel carrer, malmeten mobiliari urbà, corren amb moto per lla vorera, posen la música (?) del cotxe  o al pis a tot volum... maten el vianant d'un pas de zebra. No són pas tots ni tan sols són majoria però... els hauria bastat un "no" raonat i, si rebequejaven, el mateix "no" subratllat am una bufa; la "tontorronería" de llavors ens ha facilitat un considerable monstre molest, vergonyant i car.

dijous, 19 de gener del 2017

pd 914

​EL PUNT ? 20 de febrer del 2006
APROFITAR EL TEMPS
​Joan Ventura

Ens aixecàvem a les set del matí i tornàvem a la vesprada. Anàvem a escola a un poble veí, set quilòmetres que fèiem amb un carrilet tant atrotinat com enyorat. Dotze hores fora de casa, sense monitors, amb la carmanyola i litines per amorosir l'aigua. Teníem vuit anys. Ara els nens els portem amb cotó fluix, els duem amb cotxe davant la porta de l'escola; al migdia els programen activitats perquè no s'avorreixin i ens oblidem que jugar és molt sa i no costa diners. Quan surten del col·legi tenen més activitats, i ja no parlem dels que són esportistes! Tot sigui pel bé dels fills, que amb la Game Boy, la Play Station, els jocs d'ordinador i la televisió tenen la resta d'hores ocupades. La proposta de la sisena hora lectiva ha sacsejat la comunitat educativa quan el tema no és fer més hores... sinó com s'administren les 8 hores que la majoria de nens passen al col·legi, i les altres quan no dormen... Sense generalitzar, hi ha molts pares que voldrien que els nens es fessin grans sense passa per casa... A molts països d'Europa fan menys hores. Per tant, s'ha de deduir que a Finlàndia o Dinamarca aprofiten molt més bé el temps. Aquesta és la qüestió.

dimecres, 18 de gener del 2017

pd 913

ARA dissabte, 14 de gener del 2017
ELS "NIMILEURISTES" AFORTUNATS

Toni Güell

“El pitjor de tot és que, a contracor, molt a desgrat meu, començo a sentir-me afortunat”. M’ho diu l’Arnau, un doctor en sociologia de 35 anys que cobra 600 euros al mes per donar classes en una reconeguda institució educativa de Barcelona. Després de viure la precarietat ja durant el doctorat, l’Arnau va trobar feina en un centre privat on cada any donava la mateixa assignatura i on, malgrat això, cada any se li negava el contracte i se li pagava com si fos un conferenciant o una persona que impartís un taller ocasional... I tot i així, per honestedat intel·lectual l’Arnau es nega a dir que “el poder l’oprimeix” o que “el capitalisme l’explota”. “No poden atribuir-se estats intencionals a ens macro”, afirma. Avui, aquesta persona cultivada que, com ha fet sempre, es nega a caure en les temptacions equivocades del pensament, no pot evitar la perversió, incipient però existent, de sentir-se un afortunat perquè finalment té un contracte.
...

la Joana confessa un sentiment similar al del testimoni anterior. No pot evitar sentir-se afortunada. No està a l’atur. I no li passa com a aquella amiga que, amb un contracte de 4 hores diàries, ha passat el Nadal treballant-ne 12 pel mateix sou ridícul en una botiga d’una multinacional de la roba.

Primer va ser la precarització. Ara, a poc a poc, va arribant el segon estadi de l’ofensiva: la submissió de les consciències...
... la temptació de dir que “estan guanyant” és cada vegada més inevitable. Durant els últims anys, el pensament de la resistència, o la resistència del pensament, han estat laminats de manera implacable, i, excepte en sectors especialment polititzats, la joventut va tendint, sovint sense adonar-se’n, cap al moment dramàtic i subreptici en què interioritzarà la ideologia que la condemna al semiesclavatge i a la manca d’emancipació a llarg termini...

dimarts, 17 de gener del 2017

pd 912

​ARA dissabte 16 de maig del 2015
TOREROS
Empar Moliner
Es tracta que un home, vestit amb una mena de leggings estrets de lluentons que marquen paquet, es posi de puntetes, premi el cul i clavi diversos ganivets eficaços a les zones vitals d’un remugant fins que aquest, després de voltes, agonia, dolor, ràbia i atordiment, s’agenolli i mori. Abans, l’ha hagut de destemptar, atabalar, per a gaudi del públic de dames amb mantellines al cap. Si ho fa molt bé, això de matar-lo, uns operaris li tallen l’orella a la bèstia amb un ganivet i l’hi regalen a l’executor, com a premi. Si encara ho ha fet millor també li regalen la cua. Es tracta de “ la fiesta nacional española”. L’espectacle de “ las corridas de toros”. En cap altre lloc del món es martiritza cap bèstia d’una manera tan organitzada i alegre.
El govern del Regne d’Espanya acaba d’aprovar que aquesta pràctica sigui declarada “patrimoni immaterial de la humanitat”. I, per tant, considera també que ha de “garantir els toros a Catalunya perquè vetlla per l’accés lliure de tots els ciutadans a la cultura”. A Catalunya el govern de la Generalitat les havia prohibit, les pràctiques que els dic.
Res com el ritual de la mort dels toros a la plaça pública em fa pensar en els mals del nacionalisme, aquest nacionalisme que t’impedeix ser racional. “A mi em farà més mal que a tu”, que diuen els que peguen o maten. Però res com tenir un fill petit que et pregunti coses, sense prejudicis d’aquesta mena, encara, per posar-te al davant del mirall. “Què li volen fer a aquest toro?”, em pregunta la meva filla. “Per què li fan mal?” Digues-li llavors que no, que la bèstia no pateix, que ha nascut per a això, si tens valor. Vejam si et creu, vejam si t’ho accepta. Digues-li que ha nascut per morir així i que li agrada. Parla-li de la cultura, del patrimoni immaterial. Vinga, xèrif, explica-l’hi a l’hora de sopar, vejam si t’entén. Et queda poc temps.

dilluns, 16 de gener del 2017

pd 911


​ARA  dissabte, 16 de maig del 2015
ALGÚ L'HI HAVIA DE DIR 

Albert Om                                                                

Carta a Joan Tardà

No és refinat ni glamurós ni sibil·lí. Però vostè és una cosa molt més important: noble...

Que algú es mulli quan ens han faltat al respecte a tots -es digui Tardà o es digui Coscubiela- és molt d’agrair. Hi ha polítics a qui se’ls veu el llautó quan fan el número de cara a la galeria. A vostè no. A vostè el van parir així... Algú que va de cara i que planta cara, que no s’arronsa, que ja el poden amenaçar que el faran fora... Algú que diu el que pensa i que, contràriament al que podria semblar, té bastant pensat el que vol dir. Algú que renega sovint, però mai dels seus orígens.

I així, de la dignitat aniríem a parar a la coherència. Coherència amb la seva família republicana i amb la seva lluita antifranquista, primer al PSUC i Nacionalistes d’Esquerra i més endavant a Esquerra Republicana.
...
Fa uns anys que tots ens veiem amb cor d’exhibir superioritat moral davant dels polítics. Trajectòries com la seva, diputat Tardà, ens recorden que al Congrés, al Parlament o als ajuntaments hi tenim moltes persones (de partits diferents) que simplement són allà per millorar la societat on vivim tots.

diumenge, 15 de gener del 2017

pd 910

ARA​ diumenge, 3 de maig del 2015
AQUEST NO ÉS UN ARTICLE CONTRA ELS POLÍTICS
Ignasi Aragay

“La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”. No és un eslògan del 15-M ni del Maig del 68 francès, no ho ha dit ni l’Ada Colau ni el David Fernàndez ni l’anticasta Pablo Iglesias. No. La frase és més veterana, la va pronunciar ni més ni menys que el general Charles de Gaulle,...

Quan la política queda exclusivament en mans dels polítics, corre el perill de caure en la trampa del poder pel poder, en la pèrdua de sentit i de realitat, en el regne de taifes. No parlem del càncer de la corrupció, sinó d’una cosa alhora més profunda, subtil i perillosa: el segrest de la política per la política. La política, entesa com l’organització del bé comú, l’hem de fer tots, ha de ser una tasca col·lectiva, no l’encàrrec a uns professionals. No es pot externalitzar, no es pot privatitzar. El sistema ha de ser mixt: calen professionals de l’administració -alts i no tan alts funcionaris- i alhora que els ciutadans hi participin activament. La participació política l’hem d’entendre com un servei social obligatori i permanent, que s’exerceix des de la feina, l’associacionisme, la cultura, l’empresa, a les xarxes, arreu. Una participació que, naturalment, exigeix transparència en l’exercici del poder polític.
... La política municipal és fàcil d’entendre perquè tracta coses concretes: per on fem passar un carrer, quin pressupost donem a l’escola, quants guàrdies urbans necessitem... Els ajuntaments, sobretot els petits, haurien de ser escoles de política, no llocs de disputa partidista. Espais per aprendre a fer prevaldre l’interès general...
La política necessita aire fresc permanent, ingredients nous.Necessita més ideologia -recuperar el debat de les idees- però menys sectarisme. Necessita recanvis sense menysprear les continuïtats -què se n’ha fet dels historiadors?-. Necessita més filòsofs i no tants economistes, més pedagogs i no tants advocats, més científics i menys periodistes. Més ètica i menys èpica. Sí: encara que ho sembli, aquest no és un article contra els polítics, sinó a favor de la política. Deixar que els polítics facin sols la feina és fer-los un trist favor. De Gaulle tenia raó. Els polítics passen, la política queda.

dissabte, 14 de gener del 2017

pd 909

​ARA 21 de novembre del 2014
LA NORMALITAT DEMOCRÀTICA

Sebastià Alzamora​

... El govern espanyol està convençut de trobar-se davant d’un nou cas Ibarretxe, en què una vegada doblegat el líder s’acaba la història. No han entès que es troben en el cas completament invers: Ibarretxe va presentar estrictament en solitari una proposta que no tenia possibilitats de prosperar, perquè no tenia suports polítics ni socials suficients...

A Catalunya succeeix el contrari. De suports polítics i socials en sobren, i no és un president autonòmic el que estira les masses, sinó que, justament a l’inrevés, és la ciutadania la que per una vegada dicta a un president la política que cal fer. Mas no està dominat per ERC ni per cap partit polític, sinó per la ciutadania de Catalunya, i això l’honora... Ell ja ha fet de sobres el tros de camí que li corresponia, i la resposta, després d’aquests anys, ha estat una querella d’una Fiscalia falsificada. Quina por. Qui el succeeixi, sigui del partit que sigui, haurà de saber estar a l’altura i fer encara un pas més enllà.
Mentrestant, que el portaveu del PP català Santi Rodríguez digui que la querella contra el president de la Generalitat “forma part de la normalitat democràtica” dóna una idea clara de l’aberració dins la qual ens movem.

divendres, 13 de gener del 2017

pd 908

ARA dissabte, 21 de març del 2015
CATALUNYA? DERROTADA (i 2)
Suso de Toro

​(... continuació)

No es tracta de ser de dretes o d'esquerres però tampoc de no ser ni de dretes ni d'esquerres
​... ​ Del que es tracta és de ser espanyolista. Que es preparin els "antiespanyols"...
...
A hores d'ara són inversemblants les apel·lacions genèriques al federalisme i a una reforma vaga de la Constitució, però també és trist que les coses hagin arribat aquí com ho han fet, no està clar que Catalunya tingui la força per construir aquest estat propi... No hi va haver diàleg abans i no hi haurà pietat després. No hi haurà dignitat per al vençut.
...
Lliurar-se amb el carnet a la boca i els braços amunt no salvarà ningú en particular i afebleix la posició del conjunt del país. A Catalunya la volen derrotada. Davant d'un conflicte polític plantejat amb la lògica bèl·lica, com és aquest, hi ha tres sortides: guanya un, guanya un altre o es pacta armistici i es negocia. Rendir-se només és rendir-se, ser vençut. Cal tenir força tant per guanyar com per aconseguir un armistici. L'estat espanyol demostra que utilitza tota la força legal i il·legal, no li calen reforços. La societat catalana només té la seva ciutadania, i la necessita tota.

dijous, 12 de gener del 2017

pd 907

ARA dissabte, 21 de març del 2015
CATALUNYA? DERROTADA (1)
Suso de Toro

No enganyen a ningú, i que ningú es vulgui enganyar, tampoc. Un objectiu de la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles de dins i de fora del Parlament espanyol és derrotar Catalunya...

La derrota de Catalunya es pretén per asfíxia i la durada del combat està calculada, menys d'un any...

... s'ha forjat un gran pacte dels poders econòmics, l'Íbex i els dos grans partits estatals
sobre alguns assumptes clau de l'Estat, i un d'ells, un pacte de ferro, és la derrota del catalanisme i de la demanda de sobirania àmpliament expressada per la societat catalana. Les altres forces polítiques comparteixen en un grau més o menys elevat aquesta posició i ningú se'n desmarcarà davant l'electorat espanyol, ningú.
...
En aquesta estratègia de destrucció de l'enemic s'han utilitzat i s'utilitzaran tots els mitjans de l'Estat, legals i il·legals. Una policia política secreta encarregada d'investigar i perseguir tant elements polítics com socials de la societat catalana, des d'artistes fins a futbolistes o polítics. Res del que passa és aleatori o innocent...
(continuarà...)

dimarts, 10 de gener del 2017

pd 906

​ARA dissabte, 14 de març del 2015
HIST​ÒRIES COMPARADES: 1714 i 1939
Borja de Riquer

...
Les dues dates tenen un significat històric similar: l’una és el final de la monarquia composta dels Àustries i l’inici de l’estat centralista dels Borbons; l’altra és la desfeta de la república democràtica que reconeixia règims autonòmics, com la Generalitat de Catalunya, i l’inici de la ultra-centralista dictadura franquista. Totes dues situacions eren el resultat de sagnants conflictes que havien estat alhora guerres civils i guerres internacionals. Això darrer molt més acusat en el cas del segle XVIII, però també en el de la guerra de 1936-1939, quan hi hagué una important presència de tropes estrangeres, i quan els aspectes internacionals foren determinants per al resultat final (armes, suports, boicots, etc.)...

... de la mateixa manera que al principi del set-cents hi havia austriacistes fora de la Corona d’Aragó i borbònics a Catalunya, també dos segles després hi hagueren franquistes catalans i republicans no hostils al catalanisme a la resta d’Espanya. Però en tots dos casos la gran majoria de la població catalana s’identificà amb les institucions polítiques del país, amb les dues Generalitats, i lluità per defensar la seva especificitat i representativitat davant d’un enemic que no amagava la pretensió de liquidar aquestes institucions. És evident que en cap dels dos casos era una guerra entre pobles, entre catalans i castellans, sinó entre diferents projectes polítics i formes de governar. Els dirigents catalans s’esforçaren a deixar ben clar en totes dues situacions que lluitaven per les llibertats de tots els espanyols, i no sols dels catalans. Després de 1714 i de 1939, les institucions pròpies de Catalunya foren derogades, els seus dirigents perseguits cruelment i s’imposà por derecho de conquista un nou sistema polític totalment dependent del poder central. En ambdós casos la desfeta catalana provocà un exili polític de grans proporcions. En termes comparatius, tenint en compte la població del moment, l’exili de 1714 fou més nombrós i perllongat que el de 1939. I en els dos moments l’abolició de les institucions polítiques catalanes responia a un mateix desig uniformista i de liquidació de tota diferència administrativa...

... I, com és prou conegut, els vencedors d’aquelles guerres varen imposar el castellà com a única llengua oficial i maltractaren i marginaren les manifestacions culturals pròpies del país...
Val la pena llegir l'article sencer a:
http://www.ara.cat/opinio/Histories-comparades_0_1320467996.html

dilluns, 9 de gener del 2017

pd 905

ARA dissabte, 7 de gener del 2017
L'ESQUERRA I ELS LIDERATGES
​Marina Subirats

Recomano la lectura de l'article sencer:
http://www.ara.cat/opinio/marina-subirats-esquerra-lideratges_0_1719428096.html


Aquest 2017 farà 100 anys de la Revolució Russa, un esdeveniment que va marcar profundament el segle XX...

Cal dir, però, que 100 anys després aquella gran esperança dels pobres i dels oprimits s’ha esvaït, i no solament pels atacs externs al comunisme, sinó sobretot pels errors propis. Crec, francament, que l’esquerra no ha analitzat suficientment aquests errors, que, més enllà de l’interès històric que ofereixen, ens poden donar moltes claus de per què les coses van sortir malament. Hi ha un conjunt de punts febles que, sistemàticament, fan fracassar moltes de les millors empentes renovadores que els pobles han protagonitzat al llarg dels anys. Per quina raó revolucions fetes en nom de la llibertat han acabat donant pas a dictadures cruels?
...
Més enllà de la realitat de les opcions polítiques, jo hi veig una altra cosa: la necessitat profunda dels homes, totalment irreflexiva, d’imposar-se als companys, de manar, de ser reconeguts com a mascles alfa, per dir-ho d’una manera col·loquial. Per seguir la veta més profunda de la masculinitat, jo soc el que mana. Una reacció tan primitiva com aquesta, que gairebé fa vergonya haver-la d’invocar tractant-se de líders als quals sovint s’ha atribuït una estatura de gegants, però que veiem aparèixer una vegada i una altra sense capacitat per analitzar-la a fons, que hi ha temes intocables, autèntics tabús.
Han passat moltes coses a l’esquerra, s’han perdut moltes banderes, gairebé tots els signes d’identitat, els símbols, els noms. Però aquest fenomen no canvia...
...
L’esquerra necessita enfrontar-se amb aquesta qüestió i resoldre-la d’una vegada. Els partits no pertanyen ni als seus dirigents ni als seus militants, són formes organitzatives que es dona una societat per resoldre els seus problemes, i no es pot admetre que, per ambicions personals, per impulsos bàsics, se’n vagin en orris. En aquest sentit, cal felicitar la CUP, que ho té clar: res de mascles alfa, parlem en femení i fem rotacions als càrrecs...

diumenge, 8 de gener del 2017

pd 904

​ARA dissa​​bte, 7 de gener del 2017​
AURORA PICORNELL I LA DERROTA OBRERA
Catalina Serra
"La derrota no és la derrota d'un partit o d'un altre, en unes eleccions o en unes altres. A la nostra guerra, unes eleccions, ni perdudes ni guanyades, no tenen importància. I tampoc són aquest partit o aquell altre que guanyaran la nostra guerra. A la nostra guerra, la derrota és la derrota de la classe obrera." (Josep Quetglas)
...
"Esclar que hi ha lluita de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que l'està fent, i estem guanyant." (Warren Buffett, 2006). Des de llavors, ells, els super-rics, han guanyat batalla rere batalla fins arribar aquest mes al govern del país més poderós del món... "Fa 80 anys els senyors varen necessitar tres exèrcits - l'africà, l'alemany i l'italià - per derrotar la classe obrera i els sectors populars... Avui, els senyors només han necessitat una paraula per derrotar la classe. Han dit: << crisi>>... Només amb una paraula els senyors han aconseguit acabar amb drets als quals s'havia arribat després de dècades de lluita i sacrifici." (Col·lectiu Aurora Picornell 4 de gener del 2017)
Aurora Picornell (Palma, 1912 - Porreres, 1937) va ser assassinada per un escamot falangista la nit de Reis del 1937... A l'illa el cop d'estat va triomfar de seguida, i aquella jove de 24 anys, comunista, republicana, atea i feminista, va ser de les primeres a ser detinguda...

dijous, 5 de gener del 2017

pd 903

​FULL PARROQUIAL Girona, 5 de gener de 1986​
AVUI ARRIBEN ELS REIS
Jaume Camprodon

...
A rebre els Reis s'hi ha d'anar amb un infant. Amb un infant i un fanalet. Amb un infant i una il·lusió.
Qui no tingui il·lusió val més que aquest vespre no surti. Ni que tingui un infant per dur a veure els Reis. Li faria mal.
...
Pares sempre portadors de llum...

Aquest vespre, amb un infant a coll i un fanalet a la mà, la il·lusió us farà avançar entre empentes pel carrer. No hi vol dir res que algun savi se'n rigui. Que tingui un fill i veurem que fa.
D'aquí uns anys, quan el fill, ja espigat, hagi llevat àncores, continuareu fent llum...
L'amor manté inexplicablement la llum tostemps...

dimecres, 4 de gener del 2017

pd 902

AVUI, dijous, 5 de gener de 1984
CONTE DELS TRES REIS DE L'ORIENT
Josep M. Ballarín Monset

Una vegada hi havia tres reis de l'Orient.
Ja podeu comptar-hi. L'un era blanc, l'altre ros, l'altre negre.

... Tots tres eren reis amb corona, però sense regne, eren reis del regne dels savis.
A l'Orient, els reis savis són molt savis i molt primmirats...

Els savis de l'Orient són tan respectats pel poble que són reis de debó...
Els més savis reis de l'Orient són els astròlegs...

Els savis de l'Orient, a més dels planetes, coneixien les estrelles, una per una, fins a les males jeies.
Però ves que un dia van veure una estrella nova... No era  pas una estrella gaire grossa ni tenia una cua gaire llarga; era una estrelleta d'onzena magnitud, més aviat escuada.
Però era una estrella nova, que va fer anar en doina els savis de l'Orient...
...
Entre l'escola dels matemàtics i l'escola dels anti-matemàtics, el rei blanc, el rei ros i el rei negre van deixar de mirar-se l'estrella nova amb l'ullera de llarga vista i se la van mirar amb els ulls de la cara.
Era una estrella nova que caminava pel cel desert enllà. Pujaren als camells i seguiren l'estrella fins que fou aturada damunt d'una cova. A la cova van trobar-hi un infant de bolquers, una Verge, un fuster, un bou, una mula, uns pastors i uns àngels.
I, entre tots els reis savis de l'Orient, només ells van fer la festa de Nadal amb els qui creuen en l'estrella. Des de lluny i carregats de joguines, tornen cada any seguint l'estrella.
Tornaran cada any seguint l'estrella.

dimarts, 3 de gener del 2017

pd 901

​AVUI Dijous, 5 de gener del 1984
AQUESTA NIT
Josep M. Espinàs​

"Tres angelets dormien
dintre una cambra
aquella nit que es tornen
nenes les mares."
La nit de Reis, Victòria Penya i Nicolau
...
No sé si és una necessitat d'infantilització de la religió - i per tant de la societat - medieval allò que fa néixer la "Nit de Reis", o quina és la causa que fa que, en un moment determinat i relativament modern, els infants comencin a esdevenir "consumidors de regals"... és un fet que els Reis d'Orient es passen molts segles sense fruir de gaire popularitat. En les cançons nadalenques el paper d'aquests importants personatges és molt més modest que el dels pastors.
...
Com no dir que la diada dels Reis és una festa tan vaga com simpàtica? En els primers temps encara no s'havia decidit quants eren, ni es concretava si eren reis o mags; el nombre varia en moltes imatges, i al capdavall la tradició establí que eren tres, i a cada un d'ells atribuí una raça i una edat diferent...
...
la Nit de Reis té una suggestió incomparable, capaç de resistir fins i tot l'antipoètica i tan visible - menys per als infants - comercialització...

dilluns, 2 de gener del 2017

pd 900

​FULL PARROQUIAL de BARCELONA 1977?
ACUMULAR RIQUESES SENDA D'INJUSTÍCIA
J. Alimbau

... de la segona "Carta al Poble de Déu"​ del germà Roger de Taizé.
Si l'Església abandona tot el que no és absolutament essencial... farà trontollar les estructures de la injustícia, podrà derruir les muralles del pessimisme i arrencar-nos de l'actual crisi de confiança en la humanitat."

"Per transformar la teva vida, ningú no et demana caure en una austeritat puritana sense bellesa ni alegria. Comparteix tot el que tens; trobaràs la llibertat. Resisteix al consum: multiplicar les compres és un engranatge sense sortida. L'acumulació de riqueses per a tu mateix o per als teus fills és el començament de la injustícia."

"Simplifica casa teva, però no exigeixis el mateix a persones grans que tenen llur allotjament ple de records. Convida a la teva taula; l'esperit de festa ressaltarà més en la senzillesa que en l'abundància d'aliments."

diumenge, 1 de gener del 2017

pd 899

​ARA, gener del 2016
BONS PROPÒSITS
Sílvia Soler

Ser més agosarada, permetre'm algun pas en fals, arriscar. Treballar més i millor. Descansar més i millor...
Caminar cada dia, amb sol o fred o vent,...
Menjar més fruita...
Dedicar una part del meu temps, encara, a treballar pel país, sense renegar d'aquesta terrible tardor política que ens ha deixat enfangats. Assumir el pes del llot enganxat a les cames i, malgrat tot, continuar fent camí.
... Anar més al cinema i al teatre. Recordar que són diners ben gastats i que, quan hi vaig, compro una estona de felicitat.
Espolsar-me la mandra i convidar amics a sopar a casa...
... Trobar els moments per al record i per a la nostàlgia. Plorar, si cal.
Rebre el bon temps amb alegria, viure l'estiu, els banys a mar, les nits a la fresca, les xerrades que s'allarguen, entendre que res de tot això ho venen al supermercat.
...
Llegir de tant en tant algun poema...