REBELIÓN ANTE LA LEGALIDAD
J.M. Solé Sabaté
Un fantasma recorria Europa, el del desig d'una més gran justícia social. La majoria de l'exèrcit espanyol fou rebel a la legalitat republicana: havia estat instrumentalitzat com a braç executor de la defensa dels interessos dels poderosos i privilegiats en una societat dèbil i pobre com ho era l'Espanya dels anys 30.
L'exèrcit, motu propi, fou també bel·ligerant: es negava a supeditar-se al poder civil. Vet aquí un punt clau del conflicte que donà pas a la guerra fratricida. Una societat escindida entre uns poders fàctics i hostils a la República i una massa de població que veia en aquesta mateixa República el remei miraculós que faria realitat les seves esperances.
La pau no fou possible per l'acció premeditada i agressiva dels qui pretenien mantenir els seus privilegis... Els espanyols s'enfrontaren sense treva ni quarter per la defensa dels seus propis ideals socio-polítics...
Un riu de sang dividí vencedors i vençuts. Aquells amaguen les seves vergonyes, però continuen beneficiant-se dels seus trofeus. Els vençuts han estès una mà generosa que oblida - crec que en excés - el passat per tal de construir el futur.