divendres, 11 de març del 2022

pd 2402 El suïcidi d'una estudiant

(arafa<d'1any)
No em puc ni imaginar el dolor dels pares de la noia de 15 anys que es va suïcidar a Sant Andreu, probablement a causa de l'assetjament dels seus companys d’escola, i amb la permissivitat del centre, segons la família. La descripció que tenim de l’alumna, "tímida" i "molt aplicada", convida a imaginar un guió terrible. Aquests suïcidis són, a part d'un drama, un enorme fracàs col·lectiu, davant el qual els protocols contra el bullying són imprescindibles però insuficients. Cal partir de dues evidències de tota la vida: que la canalla pot ser molt cruel i que fa el que veu fer a casa. I avui en dia, casa és també el mòbil, que desplaça els pares com a primers educadors. El bullying és un mirall de les famílies i la transmissió de valors: sembla que qui no trepitja o no marca territori no es fa respectar, com si educar en el respecte i l'amistat fos incompatible amb la fermesa, i fos una debilitat antiquada que condemna els joves a ser uns perdedors. I així ens van les coses.
Antoni Bassas, 12.6.21