divendres, 7 de juliol del 2017

pd M70

ARA dissabte, 10 de setembre del 2016
GAUDIM DE LA DIADA I DE L'ENDEMÀ
Antoni Bassas

SOVINT VIVIM més confortables en el passat i en el futur que en el present. Idealitzem allò que va ser i dipositem les nostres esperances de felicitat en allò que està a punt de passar. El present ens sembla massa prosaic, i això que la nostàlgia pel passat també és filla de l’amnèsia. I l’excitació pel futur pot acabar en frustració, perquè un cop convertit en present mai no és tan perfecte com ens imaginàvem. La concreció de la realitat té poca poesia. Sant Boi 76 o Passeig de Gràcia 77 són, sens dubte, un passat per sentir-ne alguna nostàlgia, però si gratéssim en aquella realitat, desenterraríem una Catalunya molt tocada en tots els sentits per 40 anys de dictadura. Si volem que el futur del país sigui tan prometedor com el voldríem, cal comprometre’s amb el present i viure’l sense impaciències, assaborint-lo, i no com el que espera el final d’un partit.