(arafa...)
... tampoc deixa de sorprendre’m el fet que cap institució catalana hagi
mostrat gaire interès a recordar aquella revolució que donà pas al
Sexenni Democràtic. ¿És que pensen que la Revolució del 1868 és un
esdeveniment només espanyol i que té poc interès i repercussió al nostre
país? Sembla mentida que en uns moments com els actuals ningú del món
oficial català recordi que el procés democratitzador obert per aquella
revolució possibilità que les eleccions del gener del 1869, les primeres
celebrades per sufragi universal masculí, signifiquessin a Catalunya
una victòria aclaparadora del republicanisme. En efecte, les
candidatures dels republicans federals aconseguiren llavors 28 dels 37
llocs de diputats que s’escollien al nostre país...
El 13 de desembre, que farà 150 anys del Primer Congrés Obrer de
Barcelona, en què es va aprovar per amplíssima majoria que “la
república-democràtica-federal és la forma de govern que més convé als
interessos de les classes treballadores”. No acabo d’entendre com és que
ara, quan tants proclamen que cal “fer república” i vindicar els valors
republicans, ningú recorda que els primers representats elegits pel
poble català en unes eleccions democràtiques, ara fa un segle i mig,
foren majoritàriament republicans i bona part d’ells gent provinent de
les classes populars. I que alguns d’ells van intentar “fer república”
de debò, fins al punt d’intentar diverses vegades proclamar l’Estat
Català, i que per fer això foren perseguits i empresonats. Realment, que
feble és la nostra memòria històrica!
Borja de Riquer