dilluns, 15 de maig del 2017

pd M22

​LLATINOAMERICANA 1999
ESTRUCTURES MIL·LENÀRIES PENDENTS
José Comblin​
El mil·lenni de l'imperi
En començar el segon mil·lenni (any mil, després de Gregori VII), l'Església cristiana occidental es va estructurar segons un esquema imperial, l'esquema de l'Imperi romà, i la teologia va ser orientada a explicitar-ho i legitimar-ho.
La visió imperial es vincula amb la interpretació aristotèlica del món i la visió que va predominar en el període hel·lenístic i en el sistema romà. En ella​ el món és concebut com constituït per dues parts: el cel i la terra...
...L'Església va voler ocupar el lloc de l'imperi. Va ser la societat perfecta que imita a la terra l'ordre etern del cel...
Alguna cosa es mor en aquest mil·lenni...
Des de sempre, les religions s'han expressat en un llenguatge simbòlic i mític. En el segon mil·lenni la teologia substitueix el llenguatge simbòlic pel llenguatge dels conceptes... D'aquesta forma la veritat cristiana es va transformar: va passar de l'estil narratiu i simbòlic a l'estil de definicions i de relacions entre naturaleses... Es va perdre la flexibilitat i la capacitat infinita de renovació dels mites... El que està morint és aquesta concepció de la teologia integrada en la cristiandat imperial.
Ruptures per al nou mil·lenni
...
En aquest segle XX, últim del mil·lenni, aquesta visió medieval ha patit repetits assalts, que han aconseguit derruir-la de forma definitiva. L'estructura de la cristiandat però, encara avui a la pràctica, està en vigor.
La teologia de l'alliberament llatinoamericana va oposar un model radicalment diferent, però sense fer una relectura completa dels concilis, sobretot el de Trento...
La teologia de les dones és la que més contesta - des dels mateixos fonaments - l'esquema teològic del mil·lenni que ara s'acaba. Perquè el model imperial és incompatible amb l'alliberament de les ones.