diumenge, 19 de febrer del 2017

pd 944

EL PERIÓDICO  dissabte 10 de setembre del 2005
EDUCACIÓ, "ZONA ZERO"
Fabricio Caivano
Comença el curs escolar. I cada vegada són més els docents que han de partir del que podríem anomenar "grau zero d'educació". Es veuen obligats a ensenyar una sèrie d'hàbits elementals que suposadament ja s'haurien d'haver aprés al si de la família. Em refereixo a hàbits tan bàsics com ineludibles: estar asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar i acceptar la ineludible ració de sentit comú, de límits i d'inhibicions per poder-se acomodar a les regles pròpies del lloc on són, de cos present almenys. Sense aquests hàbits mínims no hi ha qui pugui articular raonablement qualsevol aprenentatge instrumental i, encara menys, els valors i conductes fonamentals que avui anomenem civisme i ahir urbanitat. Aprendre és renunciar i acceptar límits i responsabilitats.
... Creixen les notícies i percentatges preocupants: pèrdua de la necessària autoritat del professorat; creixement de les baixes docents per depressió i estrès; fracàs escolar i rebuig dels aprenentatges; agressions al professorat; fatxenderia contra els febles o diferents...
La crisi és d'un model cultural. La casa, l'aula i la ciutat eren llocs fundacionals. Un mal clima fa gairebé impossible la idea il·lustrada de l'educació com a via real a la cultura individual i col·lectiva, i, finalment, a la democràcia...
... Tot sembla indicar que aquest projecte il·lustrat de l'escola s'extingeix...
...
Educar és una tasca d'herois enmig d'aquest accelerat procés del que és lúdic i permissivitat, de desinhibició moral i d'elogi de la ignorància, de soroll i de por. L'escola respira el clima del seu temps, l'aire de la seva ciutat i també els gasos del seu subsòl.