dimarts, 31 de juliol del 2018

pd 1321

Guia per reconèixer un estúpid: - no s'interessa pel coneixement. - és feliç en les seves limitacions. - no aprén res de nou, es repeteix. - li agrada el que és superficial i parla sense saber de què parla. - usa les paraules sense parar esment en el sentit (si el coneix).
SANTI F. NADAL

dilluns, 30 de juliol del 2018

pd 1320

(de la sèrie:arafaràunany)
recordem Espriu: “Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo. / Escoltàvem forts / arguments del sabre / el meu poble i jo. / Una tal lliçó / hem hagut d’entendre / el meu poble i jo. / La mateixa sort / ens uní per sempre: / el meu poble i jo. / Senyor, servidor? / Som indestriables / el meu poble i jo. / Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. / Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo. / A baixar graons / de dol apreníem / el meu poble i jo. / Davallats al pou, / esguardem enlaire / el meu poble i jo. / Ens alcem tots dos / en encesa espera, / el meu poble i jo."
Així hem d’estar... en encesa espera.
Sílvia Soler

diumenge, 29 de juliol del 2018

pd 1319

(de la sèrie: arafaraunany)
... encara que vencin, encara que l’estat actuï com una piconadora i ens aixafi, Espanya com a país també n’haurà sortit seriosament damnificada. Tindran un estat sense separació de poders, amb uns mitjans de comunicació manipulats i atrinxerats, amb una part de la població lobotomitzada i l’altra meitat avergonyida de pertànyer-hi.
Sílvia Soler

dissabte, 28 de juliol del 2018

pd 1318

(de la sèrie: arafaraunany)
No hi ha hagut ni un sol intent de convèncer. Només volen vèncer. I potser ho aconsegueixen: lluitar sense escrúpols et fa més fort. I més bèstia. Jo, amb el meu fragant i lluminós lliri a la mà, em pregunto: ¿volen mantenir sota el seu domini una Catalunya vençuda, esclafada i, més que possiblement, rabiüda? Quin interès hi tenen, tret del més roí (l’econòmic) i el més patètic (l’orgull)?
Sílvia Soler

dijous, 26 de juliol del 2018

pd 1317

(de la sèrie: arafaunany)
Molts ... farem l’impossible per votar l’1-O encara que només hi veiem el precari graó d’un llarg ascens. L’endemà, s’hagi celebrat o no el referèndum, “la llei” seguirà sent espanyola i caurà implacable sobre els que l’hagin desafiada. Però els unionistes que apaguin aquella flamarada no podran apagar la seva brasa. No hi ha enemic més difícil per als que ens voldrien súbdits que els escèptics autocrítics que no perden la dignitat. Es fan tan poques il·lusions que és impossible desmoralitzar-los.
Albert Pla Nualart

pd 1316

(de la sèrie: arafaunany)
El pensament màgic fa una gran flama, però sol ser foc d’encenalls. La dignitat és molt més discreta, però manté la brasa i es torna a encendre quan bufa un vent favorable... L’aspiració d’aquest país a manar-se a ell mateix clava les arrels en la història i és tan irrenunciable com la voluntat de seguir sent. Si la pretensió unionista és que es deixi de sentir nació, ha fet més d’un segle tard.
Albert Pla Nualart

dimecres, 25 de juliol del 2018

pd 1315

(de la sèrie: arafaunany)
En la vida, i sobretot en la vida pública, hi ha poques coses pitjors que no adonar-te que el teu temps ha passat i la realitat et commina a retirar-te a casa. Si no te n’adones, o no ho vols acceptar, aleshores et converteixes en una caricatura de tu mateix, en algú a qui el delit de seguir essent protagonista contra tota lògica i tota evidència fa resultar patètic.
Joan B. Culla

dimarts, 24 de juliol del 2018

pd 1314

(de la sèrie: arafaunany)
Quatre mites caiguts de règim del 1978
El procés sobiranista ha fet caure molts mites sobre la democràcia construïda en les cendres del franquisme... (1). Els drets fonamentals estan assegurats. Fals. (2) L’autogovern és un dret i no és reversible. Fals. (3) Les estructures de l’Estat s’han democratitzat i oxigenat en aquests últims 40 anys. Fals i (4) L’accés a una informació objectiva està assegurat a Espanya perquè els mitjans són independents. Fals
.
David Miró

dilluns, 23 de juliol del 2018

pd 1313

(de la sèrie:arafaraunany)
"la força coercitiva d’un Estat que va a la recerca de cartells i urnes per impedir l’acte concret de l’1d’octubre, sense comprendre que finalment, passi el que passi, Espanya ha perdut Catalunya"
Esther Vera

diumenge, 22 de juliol del 2018

pd 1312

(de la sèrie: arafaunany)
hem d’assaltar un sistema de partits i grans corporacions que han convertit la política en un afer privat... Necessitem temps per recuperar la dimensió política com a dret i deure irrenunciable... Si no desaprenem a ser consumidors i tornem a aprendre a ser ciutadans, serem cruelment castigats: morirem sentint-nos menys humans en la intimitat del jo després d’una vida ignorant el nosaltres.
Albert Pla Nualart

dissabte, 21 de juliol del 2018

pd 1311

(de la sèrie: arafaunany)
"El temps que dediquem a triomfar aïllats -a intentar ser més rics i famosos competint amb els altres-és un temps que restem de triomfar socialment...
Ens hem proposat canviar d’horaris per tenir més temps... Cal esperar que les reunions de pares o les assemblees de barri estiguin plenes; que revifi l’associacionisme, que es reobrin els ateneus i reneixi el somni republicà."
Albert Pla Nualart

divendres, 20 de juliol del 2018

pd 1310

Fer coses. Els catalans fem coses, diuen. "Cosa és una paraula molt maca"(vaig dir jo) "Sí, perquè vol dir moltes coses" (va respondre Josep M. Espinàs). És una paraula vaga, però també és versàtil i poc pretensiosa. Fer coses i fer-les tan bé com sapiguem és, crec, un gran objectiu vital. Les coses que fem ens defineixen més que cap altra cosa.
Eva Piquer

dijous, 19 de juliol del 2018

pd 1309

(de la sèrie: arafaunany)
"Pensem en la política? No diré que no si l’entenem com un espectacle que ens entreté i fastigueja alhora, que ens fa sentir més honrats que “tots aquests xoriços”. Però, en el sentit d’Alain o de Weil, pensar en la política vol dir fer-ne, comprometre’s. Quan Aristòtil ens defineix com a animals polítics, també ens està dient que sense política no som humans"
Albert Pla Nualart

dimecres, 18 de juliol del 2018

pd 1308

(de la sèrie: arafaunany)
"l’historiador del futur que estudiï el nostre present tindrà molt clar què destruïa la nostra civilització: els valors segregats per un sistema econòmic que ens incita a pensar des del jo i a ignorar el nosaltres."
Albert Pla Nualart

dimarts, 17 de juliol del 2018

pd 1307

(de la sèrie: arafaunany)
Deia Alain, el gran professor de filosofia de la millor cultura francesa de la primera meitat del segle XX, que “cal pensar en la política, perquè, si no hi pensem prou, serem cruelment castigats”... És un càstig que l’autoritarisme populista guanyi terreny a la democràcia.
Albert Pla Nualart

dilluns, 16 de juliol del 2018

pd 1306

(de la sèrie: arafaunany)
"Quan es té la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat... La legitimitat també s'ha de guanyar, tant a nivell intern com internacional. Després d'aquesta data (1-O) res serà com abans."
Ferran Requejo

diumenge, 15 de juliol del 2018

pd 1305

(de la sèrie: arafaunany)
"No hi ha ceguesa política més gran que no haver intentat seduir la població catalana amb una bona oferta de finançament i de respecte lingüístic... no hi ha hagut un intens diàleg, negociació, flexibilitat, comprensió, empatia i lliure expressió, i sí manca de retòrica, histrionisme, repressió i insults... han imperat la por, la covardia, la demagògia, la mentida, l’amenaça i el pànic a parlar dels motius de fons..."
Vicenç Fisas

dissabte, 14 de juliol del 2018

pd 1304

(de la sèrie: ara fa un any)
"és un problema que té una naturalesa política, i no purament sentimental, com de vegades es diu. Per tant, el que cal analitzar no és per què “no ens estimem” sinó per què no ens sentim identificats amb un projecte polític molt tancat en si mateix, Espanya, en el qual molta gent no només no se sent còmoda, sinó que ja li provoca urticària i li és aliè."
Vicenç Fisas

divendres, 13 de juliol del 2018

pd 1303

(De la sèrie: ara fa un any)
"Quan a un estat, en aquest cas l’espanyol, se li presenta un repte d’aquesta magnitud, el primer que hauria d’entendre és que no s’enfronta a un president de la Generalitat embogit o a un grup reduït de persones que s’han transformat en radicals i enganyen tot un ampli sector de la població -que de cop i volta s’han convertit en xais obedients- sinó a una realitat: i és que a Catalunya hi ha uns dos milions de persones que volen separar-se d’Espanya, i que tenen criteri propi."
Vicenç Fisas

dijous, 12 de juliol del 2018

pd 1302

Un dels vicis que ha arrelat fortament consisteix a treure del seu context temporal les accions dels homes i de les societats del passat –sobretot si són catalans–. És així que resulta impossible ni tan sols crear una mitologia sòlida que ens reuneixi en un lloc comú. Hem de suportar aquest revisionisme “políticament correcte” de la història. Exasperant.
Xavier Roig

dimecres, 11 de juliol del 2018

pd 1301

Hi ha un plaer inconfessable i reconfortant en el fet de presenciar la decrepitud d'aquells que ho han tingut tot. Trobo que ens allibera de l'esforç per intentar tenir-ho nosaltres i ens foragita l'enveja per no haver estat capaços de destacar mai en res.
Albert Om

dimarts, 10 de juliol del 2018

pd 1300

Avui el món és clarament un lloc més hostil. Els governs, impotents per la pèrdua de sobirania i la pressió dels problemes sobre els quals no tenen control, opten per incentivar la por i per limitar-se a dir als seus ciutadans a qui han de culpar dels seus problemes.
Judit Carrera

dilluns, 9 de juliol del 2018

pd 1299

(de la sèrie: ara fa un any)
"no sé on són tots aquests (suposats) centenars de milers de persones (que diuen voler un referèndum per votar no). No els sento enlloc. A part d'algunes excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, ¿realment hi ha algú?
La meva sospita és que no. Són persones que han optat, de manera molt respectable, pel dret a NO decidir."
Albert Om

divendres, 6 de juliol del 2018

pd 1298

"La docència de la llengua té un altre front molt més sagnant: el que permet des de fa uns anys ensenyar català a secundària sense haver de tenir ni acreditar la competència necessària per fer-ho... estem a les portes que les nombroses promocions que van aconseguir places en aquesta especialitat al voltant del 1980 es jubilin també en massa, i per tant entrin en massa, com a professors de català de les noves generacions, docents que no tenen ni els coneixements ni la motivació imprescindibles per afrontar amb èxit el que ja és, per als més competents i motivats, un autèntic repte."
Albert Pla Nualart

dijous, 5 de juliol del 2018

pd 1297

https://www.ara.cat/opinio/LEspanya-invertebrable_0_1820817942.html


"Si jo fos nacionalista espanyol -és a dir, si aspirés a fer de l’Estat una única nació amb una única llengua- em plantejaria què explica l’èxit de França i el fracàs d’Espanya. Perquè, és cert, el Procés pot acabar sent l’enèsim fracàs dels catalans per assolir un alt nivell d’autogovern, però ho serà -en tot cas- fins a la pròxima. Per contra, el projecte de fer real el mite de l’Espanya uninacional està perdent els últims trens en un context de globalització que buida de sentit i contingut els estats nació."
Albert Pla Nualart

dimarts, 3 de juliol del 2018

pd 1296

(ara fa un any)
Tot el que he llençat a la foguera de Sant Joan (2)
M'he desfet de la viciada relació entre Catalunya i Espanya. Feia massa anys que durava, aquest vestit polític. Estava tot descolorit i estripat. Ja no hi havia per on cosir els pedaços. El foc purifica. Apa, canvi de draps!
I fora totes les lleis, Constitucions i tribunals que impedeixen que els catalans decidim el nostre futur democràticament i cívicament.
Ignasi Aragay


dilluns, 2 de juliol del 2018

pd 1295

(ara fa un any)
Tot el que he llençat a la foguera de Sant Joan (1)
Com si fossin mobles vells, he llençat els mals auguris de tots els pessimistes d'aquest món. Ja és tot prou complicat per haver d'anar sentint sempre la cançoneta pesada del "No us en sortireu", "No és tan fàcil canviar", "Val més deixar-ho córrer"...
Ignasi Aragay