En
els últimes dies hem tingut una concentració d’actes d’hostilitat
contra l’ús del català... Ara toca la llengua. Acabat el judici,
empresonats els dirigents,
empetitit l’espai públic institucional on pot actuar el catalanisme
–portem ja quatre eleccions en què no es poden aplicar normalment els
resultats–, l’autoanomenat constitucionalisme creu que ja ha parat el
cop. Ara es tracta d’anar a les arrels... anem als fonaments
de tot plegat, anem a allò que creuen –no sense raó– que alimenta la
voluntat de reconeixement polític i d’autogovern dels catalans, la
identitat pròpia. I en el centre d’aquesta identitat, que no és de sang
ni d’origen, hi ha la llengua. Estic convençut que veurem en les
pròximes setmanes un increment d’aquesta ofensiva que ja ha començat
contra l’ús normal del català. Tornaran a encetar una batalla de la
llengua. Saben que això és l’arrel. I ara se senten prou forts i prou
protegits per atacar l’arrel. Si pot ser, per arrencar-la.
Vicenç Villatoro