... Si anem al cas de l’Afganistan, tot apunta que el radicalisme talibà
és, en bona part, una reacció ultraidentitària a la ja secular i
constant intervenció estrangera al país: a violències i crims massius
comesos invocant “la intervenció humanitària” (avui els drets de les
dones) o “la seguretat nacional” (la del país agressor). ¿Com seria un
Afganistan deixat tranquil? No ho sabem. L’octubre del 2001, envaint el
país asiàtic, els EUA van iniciar una guerra que ha durat 20 anys i ha
costat la vida a més de 70.000 civils. Pretenia acabar amb Al-Qaida, amb
els terroristes que sota Bin Laden havien atemptat contra les Torres
Bessones. Però és que Al-Qaida i Bin Laden eren el producte d'un altre
conflicte (1978-1992) al mateix torturat país, en el marc de la Guerra
Freda, en el qual els futurs terroristes eren aliats de Washington
contra forces comunistes. Els fundadors d’Al-Qaida, inclòs Bin Laden,
eren islamistes entrenats i finançats per la CIA. Ni llavors ni ara eren
motius humanitaris com els drets de les dones els que movien la Casa
Blanca, ¿com podria, si fos així, tenir com a gran aliat l’Aràbia
Saudita? Els motius eren, llavors i ara, geopolítics: servir-se de
l’Afganistan com un peó en la lluita per la supremacia mundial amb la
Xina o Rússia... La gran responsable de la misèria i desesperació del poble afganès és la
criminal i persistent “intervenció humanitària” de potències
estrangeres en el seu territori... En el cas de l’Afganistan, i no és cap excepció, és la pretesa civilització la que ha sembrat barbàrie.
Albert Pla Nualart 22.8.2021
