dissabte, 12 de setembre de 2015

pd 510

ARA dissabte, 22 de setembre del 2012
AQUESTA TARDOR Narcís Comadira

...
Aquest final d'estiu ha estat gloriós, amb la ingent multitud que es va manifestar pels carrers de Barcelona. Jo, que vaig anar a aquella famosa del 77, em pensava que aquesta d'ara seria, en el millor dels casos, similar. Però em vaig quedar absolutament desconcertat perquè vaig veure més gent que mai al carrer i sobretot vaig veure que hi havia molts joves. Tant com els acostumem a criticar, els joves, que si res no els motiva, que si passen de tot, aquest dia 11 de setembre em van donar una gran alegria. Vaig veure que el país era jove i per això ho té tot guanyat. També em va sorprendre que no hi hagués partits polítics. No, era una concentració de gent, de gent del país que vol ser un país, que vol administrar la seva voluntat. A  més, era una manifestació alegre, hi havia unes ganes de llibertat tranquil·la, unes ganes de futur col·lectiu que em van emocionar. Va ser, com  he dit, un final d'estiu gloriós.
... sento que ens espera una llarga tardor i un llarguíssim hivern de descontentament. Però els joves, aquells joves que potser irreflexivament demanaven, i jo amb ells, que Catalunya fos un nou estat d'Europa, em donen confiança. Què ens espera? No ho sé. Però sí que intueixo que ens espera sang, suor i llàgrimes, per dir-ho amb l'expressió famosa. I vull creure que la sang serà metafòrica. Mentrestant, no podem afluixar...