diumenge, 30 de novembre del 2014

pd 249

EL PUNT, ...1993?
PER QUÈ M'AGRADAVA TANT JUGAR
Agustí Casanova i Masferrer

Segurament els infants actuals els agrada tant jugar com ens agradava a nosaltres quan érem petits. De totes formes, crec que els nens d'abans dedicàvem més hores al joc, jugàvem molt més...
... empràvem en els jocs molts objectes naturals com recursos barats amb finalitat lúdica. Així doncs, ens era ben fàcil transformar imaginativament les coses, donar als objectes un significat  nou....
...
No sé gaire bé per què m'agradava tant jugar, però recordo sovint aquell nen petit que era jo que es delia per estar sempre al carrer amb els amics.

divendres, 28 de novembre del 2014

pd 248

AVUI, dimarts 5 de febrer de 1991
SUSPENSIÓ... I AIRE, QUE VOL DIR VENT!
Bienve Moya

(L'articulista considera ridícula la supressió dels actes del Carnaval que han decretat algunes institucions...)

... Una acció (de protesta?) que vull interpretar que ha estat duta a terme amb el millor desig de solidaritat i conscienciació sobre els estralls de la guerra...
... no ho veig prou clar perquè, primer: aquesta guerra (del Golf) ja fa molts anys que va començar. En aquella època, però, potser enderiats en altres qüestions, a ningú no li acudí la pensada; segon: perquè si per causa d'una generosa i àmplia interpretació de la moral solidària, suspenem el Carnaval..., també caldria qüestionar-nos la celebració d'altres esdeveniments sòcio-culturals que coincideixin en temps de guerra...
Insisteixo, cal meditar  molt sobre aquesta mesura fàcil de la suspensió. Cal advertir, per exemple, si darrere d'aquest criteri restrictiu per raons d'humanitarisme, no se'ns amaga l'expressió barroera d'una doble moral patològica del sofriment aliè. Una moral que més que veure'ns compartir solidàriament la problemàtica sòcio-política universal, ens voldria tot el sant dia, no tant, conscients de la necessària cultura de la solidaritat, com sofrents impenitents, o tormentats militants de la causa...

dijous, 27 de novembre del 2014

pd 247

PUNT DIARI, dijous 29 de març de 1984
PERTORBACIONS QUE CAUSA LA TV EN EL NEN
Agustí Casanova i Masferrer

En el món modern la televisió forma i deforma l'opinió pública, la sensibilitat de les multituds, els gustos, les preferències, l'escala de valors de tot un poble...

... pertorbacions psíquiques que el mitjà (independentment del missatge) origina:
  • Patologia de la memòria: afàsies.
  • Aïllament de l'infant televident.
  • Demolició de les figueres paternes.
  • Desviació d'afectes.
  • La tele crea passivitat.
  • Perjudica la imaginació.
  • Certa paràlisi intel·lectual.
  • Misèria de lèxic del nen televisiu.
  • Visió partidista del món.
  • La tirania del nen televisió.
  • La tele crea addicció.

dimecres, 26 de novembre del 2014

pd 246

PUNT DIARI, dimecres 14 de març de 1984
LA INDEFENSIÓ DEL NEN DAVANT LA TELEVISIÓ
Agustí Casanova i Masferrer

... La televisió és un autèntic perill per a la societat infantil i adulta. Els pares i educadors han de prendre actituds clares i contundents davant la influència negativa de la televisió en la conducta de la mainada... és una droga cultural - la veritat, dubto que sigui cultural en sentit rigorós - que crea dependència... crea hàbit, mal hàbit, que vol dir vici... vessa sistemàticament sang, mentides, suborns publicitaris amb promeses que s'incompliran....
...
Els xiquets, davant la tele, hipnotitzats per la tele, que domina la seva voluntat i intel·ligència, mantenen una actitud passiva, en un silenci total: incomunicats. Es fan conformistes i submisos al món tecnocràtic. Perden el poder crític, puix la televisió, amb el seu poder persuasiu, basat en el so i la imatge, aconsegueix convèncer-los de tot allò que els ideòlegs perversos volen. Als nens se'ls proporciona una moral, una estètica, una sociologia, una filosofia de l'existència: una cosmologia única i excloent....

dimarts, 25 de novembre del 2014

pd 245

AVUI, dissabte 2 de març de 1991
UN MINUT D'ALEGRIA
Néstor Luján

El 1936, els ciutadans francesos reien dinou minuts per dia; el 1980, aquest temps dedicat a la rialla es va reduir a menys de la meitat, sis minuts quotidians d'alegria. L'any passat tan sols un fugitiu i pobre minut fou dedicat a l'alegria. No pot ser més trist aquest final del segle XX a França...
A tot això s'afegeix l'opinió dels metges que consideren que la rialla és una teràpia perfecta: s'incrementa el nombre de glòbuls sanguinis, els reflexos condicionats guanyen en sensibilitat, augmenta l'apetit i acreix la resistència davant les malalties. Afegeixen que seixanta segons de riure desfermat equivalen exactament a quaranta-cinc minuts de monòtona gimnàstica...

dilluns, 24 de novembre del 2014

pd 244

AVUI, 11 de desembre de 1989
TRENTA SUPERCIUTATS INDUSTRIALITZADES HAN PERDUT MILERS D'HABITANTS EN QUINZE ANYS
J. Subirà

La població mundial s'acumula a les grans àrees urbanes de tots cinc continents.
Fort creixement demogràfic a les urbs del Tercer Món.
Més de trenta superciutats del Primer Món  i el Segon Món han perdut habitants entre l'any 1970 i el 1985. A les macrociutats del Tercer Món, en canvi, hi ha hagut un creixement galopant...
...
Als països més rics, com els EUA, la minva del cens del terme municipal de ciutats grans se sol compensar amb augments a les àrees metropolitanes corresponents...
...
A les ciutats d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central o del Sud, els índex de creixement són extraordinaris... (en algunes) el factor de riquesa creat pel petroli ha estat decisiu per atreure població nòmada o mà d'obra estrangera. A les altres, el creixement vertiginós és un signe d'amuntegament humà farcit de misèria...

diumenge, 23 de novembre del 2014

pd 243

AVUI, .... 1991?
¿CULTURA RURAL?
Agustí Alcoberro

" A finals del segle XX, quan els pagesos de la Segarra llauren amb un tractor amb aire condicionat i a Cal Batllevell de Malpui s'ha instal·lat una antena parabòlica, la distinció entre urbà i rural no té gaire sentit" (Pep Coll)
...
I és que la urbanització del món rural - la penetració de la cultura urbana - és, avui, a Catalunya, una realitat innegable...
Desenganyem-nos: el temps de l'autoconsum, del pagès que sembrava i plantava un xic de tot, és ben mort i enterrat...
Avui els pobles estan immersos en un procés significatiu de deshumanització. La gent ja no es coneix, com abans. I, de fa força anys, els diumenges a la tarda, els carrers de qualsevol petit poble són totalment deserts - sovint no hi queda ja ni un cinema per a la mainada...
La cultura rural, si existeix, és ja patrimoni exclusiu dels historiadors, dels antropòlegs - que s'afanyen a guardar-la en museus etnogràfics -, d'un grapat cada dia més escàs de vells i d'algun novel·lista rural que situa les seves històries en temps més o menys antics - per fer un exercici, literàriament molt rendible, de nostàlgia...

dissabte, 22 de novembre del 2014

pd 242

el Periódico de l'Estudiant, novembre de 1994
LA FAM UN PROBLEMA DE MALA DISTRIBUCIÓ
M. de la Serna / S. García

Hi ha llocs on es passa gana i n'hi ha on es llença el menjar, i tanmateix la producció d'aliments ha crescut més que la població... La fam al món és conseqüència d'una pèssima distribució dels recursos...

divendres, 21 de novembre del 2014

pd 241

AVUI, Dilluns 12 de desembre de 1988
SABER COMPRAR PER SABER JUGAR
.... ?

Podem anomenar joguina tot aquell objecte material que entra a formar part del joc dels nens.... una joguina és tot allà que el nen utilitza amb finalitat de joc. "Les joguines no tenen més valor que el de les qualitats que la fantasia els dóna..." (E. Claparede)
... el joc és molt més important que les joguines. El joc és una activitat fonamental per las infants. Forma part de la seva vida més íntima. "Un nen sense jugar no podria arribar a ser un home, moriria, o creixeria amb una personalitat i un organisme dèbils" (Pau Vila)...
... el nen no es diverteix més perquè disposi de més joguines ni perquè tingui les més cares..
... si en té poques les valorarà i apreciarà més...
... s'han d'evitar també les joguines excessivament mecanitzades, tecnificades o sofisticades...
... les joguines no tenen sexe ...
La primera condició és l'adequació de la joguina a l'interès que el nen demostra per obtenir-la i a la seva capacitat per manipular-la  a fi que li desenvolupi les habilitats. El més important és adequar cada joguina a l'edat de les criatures.

dijous, 20 de novembre del 2014

pd 240

AVUI, dissabte 21 de març del 1987
ELS NENS MIREN MASSA LA TELEVISIÓ SEGONS UN ESTUDI FET A FRANÇA
Enric Ripoll-Freixes

... L'existència de la televisió privada no augmenta la llibertat d'escollir del teleespectador, sinó que més aviat agreuja la dependència respecte a un mitjà de comunicació abusivament utilitzat, que té a favor seu el factor comoditat: es prem un botó i l'espectacle àudio-visual entra a la llar amb tota impunitat...
Si la dependència de l'espectador adult és gran, la de l'espectador menut es quasi total. Resulta difícil resistir la fascinació de les imatges en moviment que es retransmeten una darrera l'altra sense solució de continuïtat, sense parar. Perquè les interrupcions publicitàries no fan més que canviar una dependència per una altra, tal vegada més greu: la comercial.
...
... resulta que la televisió s'ha convertit en una escola obligatòria, una escola de mals costums en no pocs casos, que ensenya a no pensar, a engolir sense parpellejar tot el que va escopint la petita pantalla amb la fascinació dels colors, el moviment i les músiques atordidores. Perquè la televisió produeix una fascinació de caràcter hipnòtic, que paralitza l'ús del raciocini: davant el televisor no es pensa, no es valora allò que s'està veient...

dimecres, 19 de novembre del 2014

pd 239

EL PERIÓDICO, dimarts 16 de desembre de 1986
MAGIA I SEDUCCIÓ DELS CONTES
Berta Padró

... Els anglosaxons valoren el gènere (el conte) més que nosaltres, que acostumem a relegar el conte per a totes les edats a un segon pla i cedir els nens el monopoli del gènere.
... En tot cas, els nens aprenen a través dels contes a valorar la hipocresia estúpida dels adults, a riures del nostre cinisme institucional i constituent...
Els contes ensenyen a més a imaginar, a jugar amb la multiplicitat d'univers possibles per sobre, o per sota, o més enllà, de la realitat. Encara més:el bon conte ensenya el difícil art de tancar en una estructura narrativa poc mòbil, dosis i  dosis d'imaginació i suggeriments, propostes de sanció moral, suports vitamínics a la sensibilitat.
...
...(H.C. Andersen) ens ensenya que els contes poden fer-nos més humans, més sensibles, més irònicament comprensius amb aquest animal petulant anomenat home.

dimarts, 18 de novembre del 2014

pd 238

EL PERIODICO?, 11 de novembre de 1987
"JUEGO DE NIÑOS"
Ana Macpherson

COM OBRERS DEL SEGLE XIX.- El ritme al que se sotmet els nens se sembla a l'explotació dels obrers del segle passat i principis d'aquest. No és permès trencar la cadena de comandament dels pares: horari, estudis, neteja, responsabilitat. Per això, per a molts nens la irresponsabilitat és la seva forma de revelar-se. Es munten el seu món perquè en el que els toca viure no hi cap ni un canvi d'humor.
... als nens d'aquesta dècada els manca una cosa molt important: jugar.
Els jocs infantils, els seus, no els importats pels adults, són com una metabolització de les fantasies, violentes o no...
... Els nens estan obligats a ser responsables cada cop en edats més primerenques. Els pares tenen poc temps per a ells, perquè els horaris laborals són excessius i inflexibles. Finalment, els adults han traspassat el seu ritme als infants...
Per tenir un ambient infantil el més sa possible, els psiquiatres i psicòlegs proposen començar per tractar els nens com a tals, ni com adults ni com a subnormals. Apunten la necessitat de deixar-los jugar, ocupar-se de les seves preocupacions, no humiliar-los, escoltar-los i no sobreprotegir-los ni desentendre's.

dilluns, 17 de novembre del 2014

pd 237

TRIUNFO, ...... 197?
"¿POR QUE JUEGAN LOS NIÑOS?"
Luz Florinda Pérez

... l'estudi del ¿per què? del joc és relativament modern... 
Les primeres teories sistematitzades sobre el joc es varen formular a mitjans del segle XIX, i tenien un caire evolucionista. Una primera resposta a aquest ¿per què?, potser força ingènua, fou que el joc serveix per recuperar forces..., com un descans, un reposar forces...
... Hi ha diverses teories psicològiques ... existeix unanimitat en una cosa: per mitjà del joc, el nen s'apodera i s'acomoda al món que l'envolta, sense proposar-s'ho intencionadament. A través, per exemple - arguments pacifistes al marge - dels jocs bèl·lics, el nen busca una excusa que aculli una sèrie de moviments bruscs i de desplaçament que altrament la societat no li permet...
...
Des del seu naixement, el nen juga sense buscar una finalitat extrínseca al propi joc.... 

diumenge, 16 de novembre del 2014

divendres, 14 de novembre del 2014

pd 235

BUTLLETÍ D'INTERMON, maig-juny 1994
LA TERRA, LA FUTURA LLAR DE SIS MIL MILIONS DE PERSONES
....

Cada minut neixen 150 persones en el nostre planeta. Això significa que cada dia som 220.000 persones més. Persones que, com cada un de nosaltres, tenen dret a una vida digna, al respecte dels seus drets bàsics: aliment, salut, educació, etc...
... La Terra és fecunda i ofereix prou recursos per tothom... I això ens obliga a replantejar què és el que permet que cada dia continuïn morint de fam i de les seves seqüeles 40.000 nens...
... el problema, si ens fixem en les dades existents sobre els recursos que produeix el nostre planeta, és un altre: la distribució i gestió de la riquesa del nostre planeta.
De fet, la major amenaça contra els recursos del nostre planeta no és el consum de subsistència de les majories del Tercer Món, sinó el malbaratament consumista de les minories del Primer Món.
Alguna cosa falla quan veiem que un ciutadà dels Estats Units consumeix tant com 55 indis, 168 tanzans o 900 nepalesos. Quin és el problema aleshores?

dijous, 13 de novembre del 2014

pd 234

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 7 de juliol de 1974
LA CREATIVITAT DEL NEN A L'ESCOLA (i 2)
Lluisa Jover Armengol

... 
En aquestes tres vies, per les que s'intenta desenvolupar la capacitat creadora del nen, que són l'expressió plàstica, musical i dinàmica... s'afavoreix l'espontaneïtat, es motiva l'atenció, la capacitat de percepció i d'observació. També es desenvolupa la motricitat, el sentit del ritme i del moviment, l'habilitat manual, etcètera. El nen es va sensibilitzant davant fets, imatges i sensacions amb una actitud activa d'anàlisi i crítica...
És important recalcar que l'interès no ha de centrar-se ne les obres o els resultats de les experiències, sinó en el procés de treball. Cada nen s'enriqueix amb la seva experiència personal i la que fa amb el seu grup. És llavors quan crea i es comunica. La tècnica és un medi per a obtenir uns objectius pedagògics adients a cada pas, però mai com un fi en sí mateix.

dimecres, 12 de novembre del 2014

pd 233

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 7 de juliol de 1974
LA CREATIVITAT DEL NEN A L'ESCOLA (1)
Lluisa Jover Armengol

.. els programes d'expressió artística musical i dinàmica que s'utilitzaven a les escoles, consistien en una sèrie de lliçons absolutament estructurades de manera que el treball de l'alumne es reduïa a copiar, imitar un model, segons unes rígides normes establertes. Tots els problemes estaven ja resolts... Amb aquest mètode la estimulació del nen quedava paralitzada, es frenava qualsevol esforç mental i no es desenvolupava ni el pensament ni el sentiment.
... 
Actualment ja no es pot concebre un programa escolar, que juntament amb les matèries ja conegudes, no tingui l'àrea d'"expressió plàstica, musical i corporal", considerada com un punt de partida imprescindible per al desenvolupament de la sensibilitat del nen.
...
Aquest nou procés d'aprenentatge ha de partir del propi cos del nen, de les seves sensacions i experiències. A partir del joc es va despertant en ell la consciència de les seves pròpies sensibilitats i busca el contacte amb els seus companys; aprèn a comunicar tot el que amb el llenguatge habitual mai no podria expressar...

(... continuarà)

dimarts, 11 de novembre del 2014

pd 232

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (i 3)
Ignacio Ramonet

....
... la televisió divideix, fracciona, aïlla, perquè, encara que es miri en grup, en realitat cadascú la veu sol i així pot submergir-se en una mena de letargia de tipus narcòtic.
A la majoria de famílies, la televisió ha acabat amb la paraula dels pares, ha dislocat els ritus familiars, ha impedit la possibilitat d'una història singular de cada família. Per a tota una generació de pares "dimissionaris", la TV s'ha convertit en una eficaç "mainadera electrònica" que garanteix una certa pau  a la llar, permet ajornar els conflictes i actua sobre els nens com un sedant, un anestèsic providencial. La televisió és, doncs, l'últim "morrió" que han trobat els pares per silenciar els nens; i en aquest sentit, la TV constitueix la droga més perversa, ja que, curiosament, s'administra als altres amb la finalitat d'obtenir un efecte sobre si mateix.

dilluns, 10 de novembre del 2014

pd 231



ARA, dissabte 8 de novembre de 2014
ESCACS CONTRA GO A CATALUNYA
Miquel Puig

Cada cop que "El Mundo", informa d'una investigació policial contra un dirigent de Convergència o de la seva família (independentment de la seva credibilitat), cada cop que la senyora Sáenz de Santamaría parla en contra del procés català, cada cop que el govern espanyol, el Consell d'Estat o al Tribunal Constitucional prenen un acord sobre aquest tema, cada cop que se suggereix la intervenció de la Fiscalia de l'Estat, cada cop que els portaveus oficiosos parlen del '"deliri de Mas'", cada cop, en definitiva, que veig com les accions de l'Estat se centren en escapçar el moviment a favor de la independència; cada cop que descobreixo al carrer una fràgil parada de l'ANC atesa per un parell de voluntaris, cada cop que em trobo amb la no menys fràgil Muriel Casals, presidenta  d'Òmnium cultural, cada cop que comprovo la capacitat de sacrifici de ciutadans que havien sigut anònims i que aspiren a ser anònims de nou (Eduardo Reyes, de Súmate, em va dir que ell ha parlat en públic 270 vegades en els últims deu mesos!), cada cop que comprovo que milers de catalans de tota mena estan disposats a enfundar-se una samarreta i col·locar-se disciplinadament en un indret concret del territori i a emetre un vot amb un format estrambòtic en una caixa de cartró, cada cop, en definitiva, que m'adono de com el moviment a favor de la independència té les seves arrels en l'entusiasme de la gent; cada cop que veig tot això, crec que en el tauler català alguns estan jugant una partida d'escacs, mentre que altres estan jugant un joc de Go. No tinc cap dubte que qualsevol atac frontal d'aquests últims acabarà en desastre. Però estic igualment segur que, si són prou tenaços, guanyaran la partida  abans que els primers n'hagin entès les regles.


Nota: avui no podia escriure de cap altra cosa

dijous, 6 de novembre del 2014

pd 230

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (2)
Ignacio Ramonet

...
Per altra part, les emissions publicitàries exerceixen una gran fascinació sobre els nens... encara que ignorin el significat del que diuen, cosa que no deixa de tenir importants conseqüències econòmiques en les famílies...
...
Font de comunicació unilateral, la televisió crea en l'individuo que la mira un comportament essencialment passiu; mirar la "tele" és una "activitat buida" (sic!). En sobrestimular l'hemisferi esquerra del cervell (el del pensament lògic), la televisió crea, a llarg termini, una generació de mutilats comportamentals...

dimecres, 5 de novembre del 2014

pd 229

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (1)
Ignacio Ramonet

... S'ha demostrat que la qüestió de la qualitat de les emissions per a infants és realment secundari, el que resulta veritablement mutilant per a la seva estructura mental és el fet de mirar sense descans la televisió, sigui quin sigui el programa.
...
Abans de la televisió, els nens jugaven. Avui en dia, totes les enquestes demostren que, a causa de la hipnosi gairebé permanent en la que els manté l'"ull electrònic", els nens tendeixen a no practicar més els jocs d'interior; a casa s'avorreixen quan no miren la pantalla xica.
Aquest hàbit ha desenvolupat el nerviosisme i l'agressivitat dels nens. Durant molt de temps es va pensar , que el contingut de les emissions era, directament, el responsable d'aquestes actituds violentes...
... recentment s'ha demostrat que ho és la quantitat d'hores passades davant el receptor; és a dir, en termes macluhians, el medi és, en efecte, el que transmet la violència i no el missatge...

dimarts, 4 de novembre del 2014

pd 228

PUNT DIARI, Dimarts 1 de juliol de 1986
SEIXANTA MESTRES PARTICIPEN A L'ESCOLA D'ESTIU DE LA SELVA
de la redacció

La fan ara per aprofitar el treball de curs.
...
La necessitat d'una pedagogia que permeti els nois i noies identificar els problemes que hi ha al seu entorn...
... també es busca una sortida perquè els joves desenvolupin pautes ètiques i morals...
...
... "El programa és una cosa així com l'esperança del que voldríem que fos (l'escola): alegre, festiva, distesa, engrescadora, que afavoreixi la convivència dels mestres, de les escoles i, més endavant, ens ajudi a ser capaços d'obtenir la mateixa dinàmica amb els alumnes"

dilluns, 3 de novembre del 2014

pd 227

MUNDO DIARIO, Jueves, 4 de enero de 1979
"EL JUGUETE, UN APÉNDICE TELEVISIVO"
S. Masó

Els telefilms i els spots publicitaris són els únics inspiradors de la demanda. 
...
Les joguines d'avui en dia deixen molt a desitjar tals miris des del punt de vista que te'ls miris. Són cars i en general els falta qualitat. Per si fos poc no tenen les qualitats que aprecien els pedagogs de cares a assolir el desenvolupament intel·lectual dels nens i estimular el seu sentit creatiu.
...
Totes les joguines d'avui en dia són fetes a imatge i semblança dels estris que utilitzen els adults. S'oblida el món infantil, en el que la fantasia i la ingenuïtat són qüestions dominants...