(Nota: avui, després de les vacances, reprenc els papers diaris = pd.)
Tanmateix, uns quants historiadors es van mostrar de seguida contraris a aquesta celebració,
en la qual veien -perquè llegien bé la història- una adhesió a la causa
monàrquica austriacista més que a una causa republicana i catalanista. Prat de la Riba,
en aquest sentit, es va mostrar contrari a celebrar aquella data,
perquè preferia -i era cosa molt assenyada- que Catalunya celebrés algun
rei de prestigi medieval -com Jaume I o Pere el Gran-, Pau Claris o Josep Moragues, o, anant més lluny, Roger de Flor o Roger de Llúria, encara que els almogàvers, tot i la victòria a la batalla del riu Cefís (15 de març de 1311), no fossin gaire presentables... Com sap molt bé tothom que hagi estudiat història, l’any 1714 encara no
existia a Catalunya cap sentiment nacional, i el setge ho va ser en
defensa d’una monarquia austríaca per a tot Espanya contra els
partidaris d’una monarquia francesa...
A Catalunya hauríem de repensar quina data ens convé celebrar. ¿L’1 d’octubre? Seria més lògic, en realitat. Però encara ho seria més tornar a la idea de Prat de la Riba i celebrar abans una victòria que una derrota. Perquè no tot han estat desgràcies, a Catalunya, i ara, més que mai, ens cal una mica d’alegria.