Tot el que es basi en dividir entre poble i no-poble farà que acabi guanyant qui sigui més violent i tingui més força. I em temo que no serem nosaltres.
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dilluns, 29 de juny del 2020
pd 1875 El poble i el no-poble (2)
pd 1874 Si Vox aterra a Catalunya
diumenge, 28 de juny del 2020
pd 1873 En plena desfeta de les comunitats (i 2)
La destrucció de les comunitats és paral·lela a la dels ciutadans que les integren. Conviure vol dir parlar, abordar el conflicte i posar límits a la llibertat de cadascú perquè tots visquem millor. Conviure vol dir topar, i topant suavitzar les arestes, com els còdols d'un riu. I la sensació és que aquest model econòmic ens incentiva sempre a viure sense conviure, sense topar, ignorant-nos. Tanca la botiga del carrer major i esclaten nous i flamants hipermercats. I en lloc de saber com li ha anat la selectivitat al fill de la Paquita, la caixera et diu que premis un botó si vols que l’escaig del canvi que t’hauria de tornar vagi a una ONG. Solidaritat asèptica, solidaritat de propina que compensa la mala consciència de tot el plàstic que omple el carro, solidaritat que ens permet ser insolidaris -donar sense donar-nos- igual com les xarxes socials ens permeten comunicar sense comunicar-nos, inhibint la nostra part més empàtica i racional.
No és sorprenent que un model econòmic basat en l’afany de fer-se milionari peti qui peti -incloent-hi el planeta- hagi destruït les comunitats, que tenen com a motor el bé comú. El que seria sorprenent és que les puguem reconstruir si no el canviem substancialment.
dissabte, 27 de juny del 2020
pd 1872 En plena desfeta de les comunitats 1
divendres, 26 de juny del 2020
pd 1871 Dejunis intermitents
dijous, 25 de juny del 2020
pd 1870 Article segon
Espanya no té Constitució. Només té mig article segon. ... En el debat polític espanyol, formar part del bloc autoproclamat constitucionalista és estar d'acord amb la primera part de l'article segon: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". La resta del text és del tot irrellevant, no cal estar-hi d'acord per proclamar-se constitucionalista. Ni tan sols cal acceptar la segona part de l'article: "I reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions que la integren". Només així s’entén que grups que volen suspendre o abolir les autonomies convoquin manifestacions a favor de la Constitució. Només així s’entén que la ultradreta antidemocràtica aplaudeixi una Constitució que diu en algun altre lloc que Espanya es constitueix en un estat democràtic. Només cal creure en mig article segon, i en tot allò que faci falta per assegurar-ne el compliment. La resta és ornament, es diu perquè s’ha de dir, es pot reformar, t’ho pots saltar si entra en contradicció amb l’únic article rellevant...
dimecres, 24 de juny del 2020
pd 1869 Els enemics de la democràcia
dimarts, 23 de juny del 2020
pd 1868 La bèstia i l'àngel
dilluns, 22 de juny del 2020
pd 1867 A la curta i a la llarga
diumenge, 21 de juny del 2020
pd 1866 La fam de llibertat dels presos polítics 2
És aquesta íntima i descoratjadora constatació
d’immobilitat la que ha portat la meitat de la societat catalana a anar
fent el pas cap a l’independentisme ... Què podem fer si no hi ha res a fer? Espanya està posant
cada dia més alt el preu de la llibertat... Les democràcies costen molt de construir i
molt poc de degradar...
És terrible veure aquesta Espanya cada cop més capficada en el seu
nacionalisme autàrquic, fent marxa enrere cap a la seva pitjor versió
històrica...
(pel final veure el pd 1392)
divendres, 19 de juny del 2020
pd 1865 La línia vermella del "típic català"
Què cal fer? Cal fer alguna cosa prou pertorbadora, sense abandonar mai la no-violència, perquè a aquesta (in)justícia venjativa li surti desproporcionadament car continuar desvergonyint-se. No estava ni estic disposat a fer-la per proclamar la República... Però sí que estic disposat a fer-la -i vull creure que, amb mi, molts “típics catalans”- perquè persones bàsicament decents com Sànchez i Turull, persones iguals o molt probablement millors que jo, tornin a casa seva i tinguin dret a continuar lluitant democràticament pels seus ideals. És una línia vermella -és d’una indignitat insuportable- contemplar passivament com destrossen la vida d'una part dels nostres legítims representants polítics. Si ells s'ho mereixen, també ens ho mereixem nosaltres, i quan tens la vida destrossada surt millor de preu la revolta pacífica que deixar-se trepitjar.
dijous, 18 de juny del 2020
pd 1864 El que no va poder ser (i III)
Per l’única raó que considero que paga la pena la independència és per fugir d'un marc que és una gàbia, un sostre de vidre blindat d’altura variable però sempre de sostre baix. Per la pervivència d’una cultura, que també és una cultura social, i perquè es pugui projectar amb el temps, perquè pugui aportar alguna cosa a les altres cultures...
dimecres, 17 de juny del 2020
pd 1863 El "catanyol" campa alegrement: no sé si ho "pilleu"
dimarts, 16 de juny del 2020
pd 1862 Sense els mestres, tururut viola
diumenge, 14 de juny del 2020
pd 1861 L'endemà de la sentència
... És molt probable que la sentència generi una gran onada d'indignació popular. Possiblement anirà seguida de mobilitzacions d’intensitat i extensió inèdites. Però és més difícil creure que la sentència, per ella mateixa, canviarà significativament la correlació de forces d'un dia per l'altre. Seria una ingenuïtat (una altra) pensar que el momentum portarà a un escenari radicalment diferent en cosa de dies i que ens durà a implementar la República de manera imminent...
La independència només és factible, vist l’escenari,
amb un canvi de fons en la correlació de forces. El xoc de la sentència,
i la constatació que l’Estat no ofereix res que no sigui el tancament
autoritari, pot ser un element positiu en aquesta direcció. Però
l’efecte, probablement, no es veurà complet de manera immediata i, en
tot cas, dependrà de les estratègies dels actors...
pd 1860 Tots podem acabar a la presó
... deia Raül Romeva l'11 de novembre del 2018, quan portava 266 dies empresonat.
1) Que tots podem acabar a la presó. Això ho vas dir molt convençut. I ho vas repetir. Un dia o altre, per un motiu o per un altre, tots podem acabar a la presó.
3) Que et sap molt greu sentir polítics que es queixen dels privilegis que teniu a la presó: quin privilegi és estar aquí tancat?, preguntaves; quin privilegi és dormir cada nit en una cel·la?
6) Que t'agradaria que vinguessin a Lledoners comunicadors que tinguin veu a Espanya per intentar trencar el relat monolític que us vol equiparar els etarres. Fins i tot ens vas suggerir algun nom per si li podíem fer arribar el missatge.
8) Que amb el judici no s'acabarà res. Tot just començarà.
dissabte, 13 de juny del 2020
pd 1859 La revolució de l'últim trimestre
divendres, 12 de juny del 2020
pd 1858 Som el 15%
dijous, 11 de juny del 2020
pd 1857 Encara desitjo més...
dimecres, 10 de juny del 2020
pd 1856 El poble i el no-poble
dimarts, 9 de juny del 2020
pd 1855 Rivera enyora el 23-F
dilluns, 8 de juny del 2020
pd 1854 I ara qui l'embrida?
diumenge, 7 de juny del 2020
pd 1853 Tot el que necessitem
dissabte, 6 de juny del 2020
pd 1852 "A por ellos"
divendres, 5 de juny del 2020
pd 1851 Tres dones kurdes a París
"La impunitat és la recompensa que s’atorga al terrorisme,... quan és d’estat" Eduardo Galeano
Vuit trets a boca de canó, amb silenciador i al clatell. Aviat farà sis anys i al cor de París. I es va fer un silenci eixordador que encara perdura. A terra queien, executades al migdia i enmig d’Europa, tres activistes kurdes: Sakine Cansiz, Fidan Doğan i Leyla Şoylemez... Tres dones kurdes, lluitadores i compromeses, cotitzen res o poc al mercat cínic de la hipòcrita política internacional... . A canvi dels diners que mouen el món i capgiren en un tres i no res els principis, que queden bescanviats pels interessos. I que imposen la llei del silenci:... tapen sempre els continuats, des de fa anys, bombardejos turcs sobre la resistència kurda que es deixa fins al darrer alè en la lluita contra l'Estat Islàmic... Ja fa massa anys que hi ha un desplaçament i un patró de conducta en les vies autoritàries de mercat per forçar-ho tot, violentar voluntats populars i alterar projectes democràtics. El que no guanyen a les urnes –els sona?– ho pretenen guanyar als judicis farsa de tribunals monitoritzats. Del cop d’estat militar hem passat al cop d’estat togat, de la violència militar a la violència del dret... Com se sostenen les situacions i les societats injustes? ... Santiago Alba Rico ens ho va aclarir: "Bé per ignorància, bé per por, bé per interessos; o per totes tres alhora". Ignorància ja no en podem adduir. Queda la por i queden els interessos. Tots dos iguals de foscos i perillosos. I ens queda, sobretot i també, la memòria xiulant contra el vent el nom de tres dones kurdes resistents: Sakine, Fidan, Leyla
dijous, 4 de juny del 2020
pd 1850 Pentecosta 2
... Pentecosta és la festa de la plenitud. En una seqüència prodigiosa l’Església catòlica demana a l’Esperit que vingui, i se li diu Pare dels Pobres, Donador de Tresors, Llum dels Cors, Òptim Consol. Se’l tracta de Dolç Hoste de l’Ànima. I se li demana que renti tot allò que és brut, que regui tot allò que és àrid, que sani tot el que està malalt, que faci flexible tot allò que és rígid, que escalfi tot allò que és frígid, que doni una joia perdurable… En un sol text, la llista de les nostres mancances i tot un programa del nostre desig. I en el famós 'Veni Creator', l'himne de les vespres de la festa, es demana a l’Esperit fèrtil que ens visiti la ment, que ompli amb dolls de gràcia els cors que va crear. I se li diu que és el Defensor, la Font, el Foc, l’Amor, el Dolç Ungüent de l’ànima. I se li demana que allunyi l’enemic, que faci llum als sentits, que vessi l’amor als cors… Totes aquestes coses, un cop a l’any, la gent les sentia i, amb més o menys fe, se li posaven a dins. I aquestes estructures lingüístiques d’expressió exacta i plenes de sentit poètic, és a dir creatiu, podien ajudar-los en els seus moments difícils...