dijous, 30 de juny del 2022

pd 2500 i últim. Final de trajecte

Fins aquí he arribat. Fa uns deu anys vaig començar a publicar, més o menys diariament, aquests papers de diari, diaris. A més d'enviar-los a una colla d'amics i coneguts, els he publicat en un blog. Ara els entesos en xarxes digitals ja diuen que els blogs no estan de moda, que ja ha passat el seu temps. Potser sí. En tot cas arribats al dos mil cinc-cents és un nombre prou rodó per deixar-ho o si més no espaiar-ho. O sigui que aquest serà l'últim pd (paper diari) que t'envio.
Potser esporàdicament aniré compartint altres coses que llegeixi o trobi, però no d'una manera sistemàtica, per tant passaran a titular-se EE = escrits esporàdics.
Ha estat un privilegi poder fer aquesta feineta quotidiana i saber que a algú, algun cop, li ha servit per alguna cosa.
Fins a sempre
Edmon, l'amanuense , 30 de juny de 2022

 

pd 2499 L'hemiparàsit de Barcelona i Catalunya

 (arafa<d'1any)

Ningú acaba d’encertar el diagnòstic d’aquest pessimisme col·lectiu... s'ha instal·lat la percepció d’estar en temps de resistència...  Aquest pessimisme no ens mata, però ens consumeix a poc a poc... Quin és l’hemiparàsit que impedeix a Catalunya tornar a aixecar el vol?
Per a alguns, la mare de tots els ous és el nacionalisme espanyol, un maligne absolut que, de passada, ens eximeix de responsabilitats... Per a d'altres, que sovint sense saber-ho alimenten el populisme, el problema és la classe política, tota ficada en un mateix sac, una culpabilització senzilla que permet desfogar-te sense necessitat d’haver de pensar gaire: tots són iguals, tot és una merda, ja s'ho faran, que no em vinguin a buscar més... De nou, és comprensible, i realment els partits i les institucions de govern no passen pel seu millor moment, però és que la política (i la cosa pública en general) acostuma a ser el reflex de la societat... I un tercer grup és el que denuncia la pèrdua de valors, la desorientació ideològica i ètica. Han caigut els grans relats ideològics del segle XX: en la lluita mortal entre ideals igualitaris i liberalisme individualista, hem arribat al capitalisme global; i, mentrestant, el nacionalisme ha seguit, a parts desiguals, alimentant monstres i cohesionant pobles. I pel que fa a les religions (clàssiques i noves), els déus recuperen terreny immersos en una deriva sectària.
En fi. ¿Algú té alguna idea per recomençar amb il·lusió?...    
Ignasi Aragay, 12.12.2021