(arafa<d'1any)
Entenc del tot -políticament i humanament- la decisió de Pablo Iglesias
de marxar d'un debat on la representant de Vox es negava a condemnar les
amenaces de mort que han rebut, entre d'altres, ell i la seva família,
amb bales incloses. I aplaudeixo la decisió dels altres partits que van
abandonar també el debat per solidaritzar-s’hi. No estem davant d'una qüestió de discrepància d'idees. En el terreny de
les idees, s'ha de poder escoltar i rebatre l’adversari, mantenint les
formes i la cortesia. Però quan l’adversari no condemna que t’amenacin o
aplaudeix la teva persecució i el teu empresonament, entrem en un altre
terreny. I en aquest terreny, la cortesia esdevé impossible. La
cortesia és l'expressió del respecte, fins i tot amb qui discrepes. Però
on hi ha amenaces, presó i exili, repressió i persecució, no hi ha
respecte. Per tant, la cortesia esdevé una resposta inadequada a la
manca de respecte personal, polític i humà, un camuflatge impostat.
Entenc llavors que en un moment determinat Pablo Iglesias i els altres
diguin que ja n'hi ha prou. Però penso també que si haguessin seguit amb
atenció i empatia la situació política a Catalunya haurien vist que ja
hi ha hagut fins ara moltes ocasions per dir que ja n'hi
ha prou.
Vicenç Villatoro Lamolla, 25.4.21
