(de la sèrie: arafaraunany)
M’ha impressionat el gruix de les cassolades en molts llocs del país.
Equivocat, les veia com una forma de protesta residual, primitiva. Les
cassolades no tenen una explotació mediàtica brillant, no tenen foto de
portada, no llueixen gaire a la tele... No
les senten ni Merkel ni Rajoy, tampoc Puigdemont... Potser
precisament gràcies a aquest caràcter primari, essencial: la cassolada
és una manera pura de protestar i desfogar-se...
una manera de dir-se els uns als altres: no estem sols, n’hi ha uns
altres que potser no es veuen,... que estan emprenyats com tu.
Paradoxalment, la cassolada és la majoria silenciosa que es posa a fer
soroll... Poden requisar les paperetes,
les urnes i els cartells. No podran requisar mai les cassoles.
Vicenç Villatoro