Hauríem de fer-li un monument a la Begoña, la jove infermera gaditana que treballa a la Vall d'Hebron... Que la noia se senti ofesa perquè la volen obligar a entendre els seus
pacients no indica només un problema de tipus ideològic, sinó també un
baix nivell de professionalitat. Que faci la queixa en públic revela
també la impunitat que senten molts espanyols que venen a treballar aquí
convençuts que és la població autòctona la que s'ha d'adaptar al seu
monolingüisme, i no a l'inrevés, com mana el sentit comú. Segur que hi
ha moltes persones nouvingudes que tenen una actitud ben diferent, i és
just ressenyar-ho, però tots hem viscut casos de vexació lingüística
(als hospitals, a les escoles, a les comissaries i en qualsevol
establiment obert al públic), i per tant podem parlar d’un problema
estructural. Com que a més el patrioterisme hispànic, que és
transversal, ha sortit en defensa de la noia, convertint-la en víctima,
podem establir que aquest incident no és només una anècdota, sinó
l'expressió pràctica d'un conflicte. Per això li hauríem de fer un monument a la tal Begoña. Perquè ens ha
recordat la situació de submissió lingüística en què vivim els
catalanoparlants, no pas al Congrés o al Parlament Europeu, sinó a casa
nostra, en el dia a dia...
Toni Soler, 5.3.2023
