ARA, dissabte, 20 de maig del 2017
ELS HEROIS I LA GLÒRIA
Toni Güell
... L’extinent Luis Segura, en l’esfereïdor 30 minuts titulat Herois
de diumenge passat, explicava que després de denunciar als seus
superiors i a la justícia militar l’existència d’una generosa
comptabilitat B dins de les forces armades, l’únic que n’havia tret era
el seu propi aïllament dins del cos, diversos arrestos i l’expulsió de
l’exèrcit. Un exèrcit, reblava Segura, que té un total de 41.000 soldats
a les ordres d’un total de 52.000 oficials.
... L’esmentat programa Herois exposava, a
banda del cas de l’extinent Segura, els de diverses persones més que
han caigut en l’ostracisme professional per haver denunciat la corrupció
en les institucions. I en tots ells es repetia la imatge d’una
jerarquia enquistada que tira endavant la piconadora del seu interès
deshumanitzat, i també la d’uns quants subalterns que per culpa
d’aquestes elits s’han vist abocats a l’atur i a calvaris judicials
inacabables, en una situació de fragilitat i d’indefensió desesperants.
Moltes d’aquestes persones han hagut de comprovar, incrèdules, que el
fet de no haver mirat cap a una altra banda en detectar un tràfic
d’influències no els ha donat més possibilitats de tornar a trobar
feina, sinó que, al contrari, constitueix a ulls de molts un motiu per
malfiar-se del seu curriculum vitae.
... quan denunciar la corrupció equival al suïcidi laboral,... És difícil no
pensar que alguna força obscura marca el pas de la nostra vida en comú
quan un partit, com fa avui el PP, pot sotmetre les fiscalies General i
Anticorrupció als seus interessos a plena llum del dia. El fantasma de
l’autoritarisme perviu en l’Estat i entre els ciutadans. Per això
qualsevol emancipació passa per deixar de donar tota la visibilitat als
corruptes i donar-ne molta més a aquells que els han desemmascarat, i
per fer que aquests últims puguin trobar camins de glòria, és a dir, de
notorietat, de celebració i d’exemplaritat. I això cal fer-ho
col·lectivament, no només des dels mitjans.