(arafamesdunanyimig)
... No és pas dolent que la meitat del país pensi que ser independents és
millor que estar units a Espanya... El problema
és que aquesta divergència es mantingui en el temps per portar-nos
enlloc. Per tant, cal donar-hi una solució. I l’única solució
civilitzada que tenim a l’abast consisteix a votar –sembla que en això
hi ha majoria–. Fins que no es faci un referèndum sobre la independència
de Catalunya, l’enquistament romandrà. No entenc que hi hagi, encara, plantejaments sobre moviments unilaterals –tant per
proclamar la independència com per mantenir-nos units a Espanya... El nostre problema només té solució internacional. I una demanda
sostinguda i intensa reclamant un referèndum d’autodeterminació és
imbatible. Té les de triomfar. I Espanya ho sap. La seva postura no
s’aguanta. Perquè no hi ha alternativa. Són pocs els que, fronteres
enllà, poden oposar-se al dret a votar...Qualsevol acció unilateral que no inclogui aquest dret no comptarà amb cap ajuda internacional. Durant molts anys la societat civil
catalana ha anat un pas per endavant de la classe política. Ara aquesta
societat ha demostrat que pot avançar més de pressa en temes polítics,
també. Però un Parlament fragmentat, fruit d'un sistema electoral
pervers que prima el partidisme i la mediocritat, ho està posant tot
molt difícil.
Xavier Roig
