Es pretén millorar el món -per estrany que sembli- no dient les coses pel seu nom, amb un estil més confús, farragós i incoherent.
Al cim d’aquest despropòsit hi ha l’insostenible intent de bandejar un tret gramatical nuclear en algunes llengües romàniques: l'ús del masculí com a gènere no marcat...
El temps, la tinta i la paciència que hem perdut passant de pares a pares i mares i ara a famílies, per acabar no sabent si a la reunió de famílies s’hi han de portar, o no, els fills, dona una idea d’aquest intent tan ple de bona fe com erràtic de canviar el món canviant la llengua. Es pot ser feminista, anticapitalista i el que calgui sense haver de subscriure, i patir, circulars i manifestos que provoquen vergonya aliena... Ni les paraules ni els morfemes manen sobre el pensament -no són poderosos fetitxes, com prediquen certs bruixots- sinó que és el pensament, polint i alterant tant com calgui el seu sentit ancestral, qui els posa al seu servei. És al cap dels parlants i no als morfemes on hi ha masclisme.
Albert Pla Nualart és lingüista i escriptor